13/4/09

Poesies

La caixa de costura


Ja no sé qui sóc

vestida de fusta i amb

la pell encesa

per contemplar les ombres

farcides d’un cel plomós.



8 comentaris:

e ha dit...

Lamento les sensacions que inspiren aquest bell tanka.
Amb la boca oberta, poetessa!
Bon dilluns sant.

copdetramuntana ha dit...

Ja feia massa que no ens obsequiaves amb un tanka... ja sóc a casa. Espero que fos bona la mona.

Ens veiem per St Jordi, no??

Laura Dalmau ha dit...

Eva, bon dilluns poètic... que demà ja comencen les escoles.

Laura Dalmau ha dit...

I tant Laura! Per Sant Jordi ens veurem a Barcelona amb el teu nou llibre de poesia.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Has pensat mai en publicar els teus poemes sobre paper?

la Teresa ha dit...

Un tanka preciós, Laura, encara que una mica trist. Els cels plomosos s'ompliran de llum, ja ho veuràs.

Laura Dalmau ha dit...

Clara, però és un món amb massa embuts.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Teresa!