(el blog poètic de Laura Dalmau)
La caixa de costura
Ja no sé qui sóc
vestida de fusta i amb
la pell encesa
per contemplar les ombres
farcides d’un cel plomós.
Lamento les sensacions que inspiren aquest bell tanka.Amb la boca oberta, poetessa! Bon dilluns sant.
Ja feia massa que no ens obsequiaves amb un tanka... ja sóc a casa. Espero que fos bona la mona.Ens veiem per St Jordi, no??
Eva, bon dilluns poètic... que demà ja comencen les escoles.
I tant Laura! Per Sant Jordi ens veurem a Barcelona amb el teu nou llibre de poesia.
Has pensat mai en publicar els teus poemes sobre paper?
Un tanka preciós, Laura, encara que una mica trist. Els cels plomosos s'ompliran de llum, ja ho veuràs.
Sí Clara, però és un món amb massa embuts.
Gràcies Teresa!
Publica un comentari a l'entrada
8 comentaris:
Lamento les sensacions que inspiren aquest bell tanka.
Amb la boca oberta, poetessa!
Bon dilluns sant.
Ja feia massa que no ens obsequiaves amb un tanka... ja sóc a casa. Espero que fos bona la mona.
Ens veiem per St Jordi, no??
Eva, bon dilluns poètic... que demà ja comencen les escoles.
I tant Laura! Per Sant Jordi ens veurem a Barcelona amb el teu nou llibre de poesia.
Has pensat mai en publicar els teus poemes sobre paper?
Un tanka preciós, Laura, encara que una mica trist. Els cels plomosos s'ompliran de llum, ja ho veuràs.
Sí Clara, però és un món amb massa embuts.
Gràcies Teresa!
Publica un comentari a l'entrada