19/6/09
divendres
He deixat anar mil realitats, l’una rere l’altra. El mar no té prou onades per emportar-se aquesta olor a tu. Fins i tot m’espanto. T’estimo. T’estimo mare. Cada nit dormim separades per una ànima transparent però en un somni restaré oberta aquesta porta secreta, per entrar al teu món. Llavors enraonaré en veu baixa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Totes les declaracions d'amor tenen la bellesa inherent de ser declaracions d'amor.
L'amor evoca tots els seus matisos quan s'hi aboca l'ànima i quan costa tant i tant manifestar-lo amb paraules.
Ets una gran persona, Laura!
algune sportes no es tanquen mai. Per això a mi m'agraden obertes.
Publica un comentari a l'entrada