2/3/09

Una canya i un quadern




Qualsevol dia no coneixeràs com s’agombola l’abdomen al teu costat. Les mans seran les d’un espectador rere una pregunta massa líquida o un propòsit sense multiplicacions. Tot el paisatge damunt la terra repta i segresta l’esperança mentre dorms amb un cos que ja s’ha acostumat al pes del llit. La insatisfacció dels estímuls et duu a un altre desig, a forjar un nou llenguatge que busca el remei en la quotidianitat i es dissolt al traspassar la gàrgola de la nit.


3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la bella narració d'una derrota

Albert ha dit...

L'esperança segrestada és la vida segrestada, i les preguntes líquides flueixen com les llágrimes després d'haver estat reprimides. En tot cas, totes dues coses, el segrest i el flux, són sempre passatgers en el viatge del temps, un viatge que no es detura mai: un dia l'esperança recuperarà la llibertat i el flux desembocarà en el riu de l'eternitat. Res no canvia, tot es transforma. Cal esperar que torni a passar pel nostre costat la pau interior, i atrapar-la al vol.

Laura ha dit...

No m'agrada que del quadern en surtin paraules tan tristes...