1/8/11

Comencem el dietari poètic amb paraules personals: quan perds qui guanya és el temps.


"EL TEMPS"
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Joan Brossa

2 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Passat, present o futur, el temps és inamovible, etern: som nosaltres els qui passem a través del temps, com abans n'han passat altres i com en passaran encara més.
Esplèndid sempre Joan Brossa, un poeta difícil de definir amb paraules.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies pel teu comentari Albert.
Albert dixit "som nosaltres els qui passem a través del temps": M'imagino el temps com un tub d'assaig i nosaltres unes petites cèl·lules que es reprodueixen fins que moren.