Comencem el dietari poètic amb paraules personals: quan perds qui guanya és el temps.
"EL TEMPS"
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Joan Brossa
2 comentaris:
Passat, present o futur, el temps és inamovible, etern: som nosaltres els qui passem a través del temps, com abans n'han passat altres i com en passaran encara més.
Esplèndid sempre Joan Brossa, un poeta difícil de definir amb paraules.
Gràcies pel teu comentari Albert.
Albert dixit "som nosaltres els qui passem a través del temps": M'imagino el temps com un tub d'assaig i nosaltres unes petites cèl·lules que es reprodueixen fins que moren.
Publica un comentari a l'entrada