8/1/09

Poetes ucraïnesos. Anna Akhmàtova

A GUISA DE PREFACI

Vaig passar disset mesos d’aquells anys esgarrifosos del terror de Iejov fent cua davant la presó de Leningrad. Un dia, algú d’entre la multitud em va reconèixer. Darrere meu hi ha havia una dona, amb els llavis morats del fred, que , pel que es veia, no havia sentit mai el meu nom. Es va despertar de la intumescència en què tots ens trobàvem i em va preguntar, en un xiuxiueig a cau d’orella (allà tothom parlava xiuxiuejant):
-Vós ho podeu esciure, tot això?
I jo li vaig dir:
-Sí, puc.
I llavors, quelcom que s’assemblava a un somriure va lliscar per damunt d’allò que un co havi estat el seu rostre.


Leningrad, 1
d’abril de 1957




Rèquiem i altres poemes
(1935.1940)
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova

1 comentari:

Albert ha dit...

Ucraïnesa, russa, tàtara... Tant se val. De fet, va adoptar el cognom de l'àvia tàtara, pero pertany de ple a la literatura russa.

Dona cobejada per molts homes, sotmesa toda la vida a la vigilància estricta d'un règim totalitari contra el qual llençà els seus poemes com a dards; un règim que utilitzà vilment la diplomàcia per impedir que li fos concedit el premi Nobel (cosa que no va aconseguir amb Pasternak, tan enamorat d'ella...). Vida difícil, molt dura en alguns momens, que va posar a prova la seva fortalesa física i psíquica.

Ens ha deixat, però, un llegat extraordinari. Val la pena sentir la intensitat i la força dels seus versos recitats per la Monika Zgustova.

Està molt bé que li dediquis aquest post, Laura!