La diferència essencial entre l’home i l’animal resideix en la consciència, aquesta aptitud que ens fa pensar i parlar amb nosaltres mateixos com a individus, i en conjunt com a espècie, encara que molts potser ens mirin com a persones estranyes.
Però, quina és la llibertat del voler si no som capaços de ser lliures com a homes i dones individuals? L’amor, la voluntat, la raó?
La voluntat, la facultat que tenim per decidir la nostra pròpia conducte és, segon el meu parer, la que fa que distingim les coses pels sentits encara que no els veiem o es converteixin en fum.
Llavors? Estem perdent els valors morals (sense esmentar cap religió) com a motiu suficient per transgredir la capacitat de seleccionar la nostra espontaneïtat?
Deixo aquesta pregunta, entre punts suspensius, per si voleu afegir algun comenti obert...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada