10/4/08

Poesies



(descorres una olor)


En un arbre genealògic
extravio aquest secret
sense deixar cap rastre dolç
en els plecs del teu lòbul obscè.
I ara no puc concebre
el vi sense el teu cos
de cabells llargs,
de llenguatge espaiat.
Ets la dona que m’atrau...
Malgrat sé que no pots desitjar-me
descorres una olor a faldilla
en ensalivar paraules sense cintes,
en desnuar-me.





2 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Fantàstica! És teva? Felicitats!

Laura Dalmau ha dit...

Biel,
Sí, aquests versos són meus, rebregats entre mig de poesies.
I gràcies per l’elogi... :$