14/4/08

Poetes catalans. Jordi Llavina.


Un premi ple de versos del Jordi LLavina en el seu llibre DIARI D'UN SETEMBRISTA... la resta la trobareu des del blog de Castells de cartes.

Un poemari per no deixar de llegir-lo...



LA MADURESA


Avui potser s'estimaran
seguint, metòdics, l'exercici
d'una passió que encara no minva.
Els braços són més plens;
la pell té en algun punt -temples i mans-
una qualitat de fibra de vidre;
les ulleres, sota els ulls que claudiquen,
semblen les marques que deixa un dit gros,
entintat i àgraf, en un paper;
un borrissol morbós els sembra carbonissa
a l'esquena i al cul, que ni amb navalla
ni amb cera candent ja no es cuiden
d'arranar.
L'esperma ha quedat
assolada dins la petxina
de la dona, que un fill perdut
va tornar eixorca -ara, celler
sense gota de vi, només
humitats d'ell a les parets,
fosforescència de glaç
a la carn de dins.
Acomplert l'amor
(o en'cabat de fer-ho), ella inquirirà
si ell encara pot dir que se l'estima
(no diu ¿m'estimes?: fa servir
un gir molt complicat i temorós).
Abans de girar-se d'esquena,
ell pronuncia dues frases
tot reprimint un rot de ceba
i just abans d'enfilar els roncs tenors:
Ara tinc massa son. Demà en parlem.
No du pijama. Dorm sempre arrupit
i té els peus freds, de planes ulcerades.
Mai no es renta -en'cabat- la pell del ventre
ni s'eixuga el pèl moll. Ben just si pensa
a encaixar-se dins la boca la fèrula
de descàrrega (a la nit, els queixals
no deixen, com els corcs, de rosegar),
que li estructura el que no diu
i el que deixa de dir.


3 comentaris:

ricard garcia ha dit...

Gràcies, Laura, per l'enllaç i per deixar-nos compartir la poesia des del teu blog.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Ricard!

Jordi ha dit...

Gràcies, Laura. Gràcies, Ricard. La poesia, ben connectada a la xarxa. Salut!