DESINTERÉS
Entenc que només mostres interés
per les notícies del temps.
Que si demà plourà al dematí,
que si tindrem tres dies de ponent,
que si la fred obligarà a traure l'abril de l'armari,
que si això són només núvols alts...
És una manera primitiva de pertànyer al món:
a través de la pell,
fent servir les articulacions.
Donar relleu a les sensacions del cos que s'és
o pensar sols en la pròxima collita.
Primitiva, però sàvia també:
un símptoma evident de descrèdit,
d'escepticisme en els afers humans,
potser de trist cansament i desafecció.
Antoni Defez (2003), Pas insomne
2 comentaris:
un símptoma evident de descrèdit,
d'escepticisme en els afers humans,
potser de trist cansament i desafecció
mira que m'agrada poc sentir-me identificada amb aquest trist cansament, però vivim una actualitat tan decebedora, que a voltes és inevitable.
Sí ninona, com tu dius un poema ple de simbolismes amb l'actualitat.
Molt bona Poesia la d'Antoni Defez!
Publica un comentari a l'entrada