23/4/09

Poetes catalans. Laura Gonzàlez i Ortensi

Per aquest Sant Jordi 2009 l'Editorial Emboscall ha editat el poemari Preludis de Silenci de Laura González i Ortensi, una poetessa de divuit anys d'ulls de nina il·lusa que gosa corrompre l'essència dels versos.

Preludis de silenci consta de tres parts en un ampli ventall de temàtiques.

L’any 2007 va guanyar el Premi Nacional de Poesia Miquel Martí i Pol que es va lliurar al Palau de Centelles de Barcelona. I aquest any ha estat finalista del premi de narrativa breu “Víctor Mora” amb el conte "L’anèdocta personificada” que ha sortit al mercat dins el llibre El nostre fantasma i 14 contes més.


Us deixo un tastet poètic... el llibre el podreu trobar a la parada de relatsencatalà.cat (Rambla Catalunya, 12)

T'estimo fluix

Com si mai no m'hagués mogut d'on era
he tornat a enfollir entre les mateixes
quatre parets. Tan sols aquell somriure
fugisser sobreviu, submís, després
de tants i tants hiverns. L'ombra d'allò
que no érem és un punxó allargat
que ens perfora els llavis. Tenim els mots
idèntics i algun silenci despòtic
entelant-nos, apressat, els arguments.
Però mira'm: cargol sol i sense closca
omplint de baves estèrils els ulls
de qui mira i no comprèn. Tu ets l'excusa
que sosté immutable la pell del temps.
I avui t'estimo fluix, amb la cuirassa
apedaçada, oradora maldestra
de soliloquis, gestos silents.
T'estimo amb calma, tendresa, ràbia,
com si res no hagués mudat als nostres peus...


7 comentaris:

Albert ha dit...

Molt bé que li facis aquel regal a una promesa de la poesia, Laura. Buscaré aquest llibre i me'l regalaré per Sant Jordi!

Laura Dalmau ha dit...

Albert és una veritable promesa poètica amb majúscules!

Cesc Fortuny i Fabré ha dit...

Caram! 18? estic flipant.
Realment em sembla impresionant.

Laura ha dit...

Estimada Laura, aquestes "petites coses" que aïllen momentàniament de la vida quotidiana i que tu saps descriure tan bé, aquesta necessitat de viure DE DINS CAP A FORA no seria res si no hi haguessin mans com les teves, càlides i generoses, sempre amb una paraula a punt, amb una abraçada disposada.

El dia d'ahir el recordaré tota la meva vida. I també, és clar, recordaré que tu hi eres. Amb un somriure.

Gràcies per aquest bell post, L.G.

Adrià ha dit...

realment el llibre mereix un post, em sembla q jo també n'hi dedicaré un... laureta, a partir d'aquesta nit mira pels meus blogs ^^

I tu Laura, encantat d retrobar-vos ahir a tu i al Jordi. No sabia que tenies un blog, ja passaré més sovint per aqui!

Laura Dalmau ha dit...

Cesc i vendre vint llibres de poesia un dia de Sant Jordi és per alçar els somnis a qualsevol,

Laura Dalmau ha dit...

Benvingut Adrià!!!