Un apunt inicial, un bàlsam a tocar les paraules de Ricard Garcia quan diu:“S’obren minúsculs traus a cada plec de la terra i a la fusta del darrer hivern”
I guareixo el llibre, entre cullerades del gelat de tiramisú de Häagen-Dazs, en un silenci quasi necessari, com aquesta lectura on els mesos vessen imatges de paisatges entre preguntes i actituds emocionals de qui les viu i les mira, del que som i esdevenim pel que ens envolta.
De secreta vida, plena de (com diríem a El Masnou) una riquesa metafòrica excel·lent i amb un caràcter de confidència que aconsegueix un contacte emocional entre poeta i lector.
Us deixo una poesia bellíssima,
FRED
Ara, quan la tard es tomba
i aboca pertot les cendres
d'aquests dies tan estranys,
t'apresses a vestir l'hivern
amb les restes de la tardor
i tornes a escriure, en silenci
com cada any, la carta als Mags.
Però els cristalls de la nit,
amenaçadora i glacial,
se't claven com petites tenalles.
A la pell hi brunyeix, un vent negre,
els contorns de cada cicatriu i et tiba,
a cada passa que voldries fer,
la mateixa por de sempre.
Un fred d'acer se't posa per dins.
XXVII Premi de Poesia Ausiàs March
8 comentaris:
Gràcies per aquest regal, que s'afegeix al regal del sol que luu aquest matí a Barcelona després de tants dies grisos "que abocaven pertot les cendres".
Òndia, Laura, és un luxe tenir-te com a lectora! Moltes gràcies pel post i una abraçada!
Albert, les GRÀCIES són per al Ricard Garcia... et recomano la seva lectura!
I sí, Barcelona comença a aixecar-se, per fi, d’aquestes cendres ploraneres permanents. Per a mi, massa temps sense veure el Sol.
Aquest enyorat estiu que ja comença a despullar-se de branques...
Ricard, ha estat tot un gaudi de lectura poètica!
Una abraçada compartida,
L.
Laura, no coneixia el teu blog, l'he trobat al fòrum de la Casa de l'Est, hi he entrat i m'adono que sóc la lectora número 10001! Quin capicua tan bonic, em fa il·lusió! Però vull dir-te que això no és el més important: el més important és que el que escrius i poses m'agrada molt. Et felicito i el seguiré visitant.
Valèria
Laura, el llibre del Ricard és excel·lent. Per a mi, tota una revelació. O, més ben dit, una confirmació, una ampliació, una sofisticació del que ja havia escrit amb el seu xiprer.
Jordi Llavina
Totalment d’acord amb tu Jordi, tot un gaudi de lectura palpable on es serveixen uns versos per aconseguir uns altres.
Valèria,
Benvinguda a És l’hora d’hissar els somnis… i gràcies per aquesta visita d’il·lusió.
;O)
Publica un comentari a l'entrada