Sandro Penna

A la presentació de l'escriptor Jaan Kaplinski en Carlos Vitale em va fer un regal, el llibre traduït d'en Sandro Penna.

Un deixo un tast poètic del poemari Una estraña alegría de vivir (Ed. la garúa, 2004)

E poi son solo. Resta
la dolce compagnia
di luminose ingenue bugie.
*
Y luego estoy solo. Queda
la dulce compañía
de luminosas e ingenuas mentiras.

2a Trobada de poetes del Maresme a Alella

El Centre Cultural Can Lleonart acollirà el proper 2 d’abril a les 18h la 2a Trobada de poetes del Maresme a Alella, una iniciativa que mostra en format de festival de poesia en directe una panoràmica d’algunes veus poètiques destacades de la comarca.
Enguany els poetes participants són Laura Dalmau (El Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (El Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar). La presentació de l’acte anirà a càrrec de Sílvia Tarragó.

Es tracta de cinc escriptors d’estils molt diferents als que uneix la ubicació en un territori on la natura s’enfronta a la proximitat de la ciutat. Un espai situat entre el mar i les muntanyes. Cinc poetes que, a més, tenen en comú una mateixa voluntat de difondre la poesia.

Cinquena Nit de Poesia

Barcelona, t'estimo a l'Ateneu

Literatura i compromís II

BLAI BONET
Xerrada a càrrec de Carles Rebassa i recital del poeta David Caño.
Universitat de Barcelona.
Edifici J. Carner. Aula 0.1.
18:15h

Entrada lliure

Seamus Blake a l'Heliogàbal

No us podeu perdre en Seamus Blake + Andreu Zaragoza a Heliogàbal dins de Gràcia Jazz Sessions. Un saxo alt per gaudir!

Dissabte del Kosmopolis

A dos quarts de set t'esperem al pati del CCCB a recitar POESIA dins dels actes del KOSMOPOLIS 2011.

T'esperem en el murmuri ple de versos per bastir Barcelona...

Dijous a la Vila de Gràcia

AVUI a les 20h a la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda es pot gaudir dels versos i la presència de Lluís Roda, Poeta de la Ciutat 2010, presentat per Clara Comas







L’amor sempre és mentida
per això té un valor.
La voluntat i el risc –el valor- d’enganyar l’altre.
L’esforç de deixar de ser qui som als ulls de l’altre.
Semblar millors i enamorar-lo.
L’important és que l’engany dure tota la vida.
Altrament hi ha el desengany.

Literatura i compromís II

Xerrada a càrrec de Lluïsa Julià, assagista i crítica literària, i recital de la poeta Mireia Vidal-Conte.

Universitat de Barcelona.
Edifici J. Carner. Aula 0.1.
19.00h

Entrada lliure

Un diumenge amb mireia vidal-conte

DE TORNADA A LA COVA SIMETRIES
si pots obrir del tot les parpelles
més enllà del lacrimal ressecat
ens reconeixem presents a la cova primera
tacte a banda
això del fons de l'ull
és difícil


mireia vidal-conte (2010) Orlando Natural, labreu edicions

Recital poètic a El Masnou

Aquest divendres 18 de març ens veurem entre "Solsticis en minúscula" i copes de vi . On? Al meu poble, El Masnou.

El poeta Vicenç Llorca i la Laura Dalmau t'esperen a Vins i Divins (al costat del Casino d'El Masnou) al carrer Barcelona, número 3.

A les sis de la tarda!!!

Jaan Kaplinski a La Central

En vers la DONA

Article de "Solsticis en minúscula"

Fa un parell de setmanes, la Laura Dalmau em va convidar a presentar el seu llibre de poesia, publicat fa poc a Viena Edicions, a la llibreria Al vent de Badalona. Tot i que la memòria no em deixa recordar fil per randa la presentació que vaig fer, sí que em sembla que el que podeu llegir tot seguit conté en essència el que vaig dir:

A l’hora de llegir poesia, sempre hi ha un vers que fa de desllorigador i et dóna la clau per entrar de ple en el llibre. Pel que fa a solsticis en minúscula de la Laura Dalmau, la clau me la va donar un vers en el qual hi diu que escric a crits la pell del meu cos. A partir d’aquest vers i del poema que el conté vaig anar descobrint la raó d’escriure i de parlar de la Laura com una manera de ser al món, i vaig anar entenent que si amb la seva escriptura el que fa és posar noms a les coses i als fets, és perquè fer-ho dota la vida de més sentit. Llegint el seu llibre, descobreixo que la Laura Dalmau és una dona que no s’està d’afrontar la vida amb valentia i de combatre l’adversitat amb un erotisme que és present en molts dels seus poemes, com des de la banyera, que ens situa en els límits del cos i la paraula, elements centrals de la seva poesia i també de la seva vida.

La Laura Dalmau ens fa notar amb els seus poemes que vivim immersos en l’erotisme en el seu sentit més ampli, i ho afronta sense prejudicis de cap mena, molt probablement perquè són les sensacions que se’n deriven que ens fan de notari de la pròpia existència. D’alguna manera tenim més consciència del nostre ésser quan ens sentim en el cos de l’altre, quan hi ha el retorn d’una pell que s’eriça al besar-la. Som en el sol que ens escalfa i existim en l’aigua que ens regalima pel cos alhora que ens emmarca i modela els contorns i és llavors que, durant un instant màgic, ens sabem part d’un tot; per tant llum, aigua i pell són una mateixa vivència, un cos únic que conforma la poesia viscuda que la Laura Dalmau reflecteix en els seus poemes: Regalimo, lasciva, / més enllà del diàmetre / dels pits, aliens al neguit / de nits obagues de plaer. / I jo, amb els sentits miops / sota una tarda d’estiu, / mesuro el tacte del teu vestit / damunt les cuixes / en tota la puresa de l’acte.

solsticis en minúscula és un llibre organitzat en quatre parts que jo entenc com un viatge a través del temps o, encara diria més, a través de les vivències de qui n’és l’autora. La primera part ens situa en la primavera i conté tota l’agitació d’aquest moment de l’any, és el temps de l’excés perquè l’amor tot ho permet. Dels poemes de la segona part, que fan referència a l’estiu i a la plenitud amb l’esclat de la fruita i de l’aliment, em crida poderosament l’atenció com hi apareix amb força la idea de l’amor i el sexe com a aliments que ens nodreixen, de tal manera que l’erotisme inicial ara té una consistència molt més física, com quan diu: Sense emetre soroll / engoleix el sexe / en un glop d’esperma. O també: l’ull de la consciència obscena / -que com un brollador somrient, / xucla la llet sense fi, ben endins. / El cos es mou, -el sents?- / És el gronxador del benestar.

Tot i aquest goig de viure, en alguns poemes d’aquest segona part hi apareix també un element de distorsió en mig de la plenitud de l’estiu quan es fa present l’amenaça de la malaltia. Quan això passa, la poeta ens parla de les mans encartonades i enfronta sexe i malaltia, o també aigua i cartó, elements contraris que esdevenen simbòlics en uns poemes en els quals el cos és l’expressió màxima de la vida perquè tot passa en ell: m’estimbo / en la teva carn...

A l’estiu el segueix la serenor de la tardor. Ara la poeta és i se sent part conscient i voluntària d’un corrent de vida i recupera els records, les olors i la llum de la casa familiar. No és debades que trobem un poema com la canyella dedicat a la memòria de la mare, en el qual una recepta simbolitza, alhora que ens parla de l’equilibri desitjat, l’herència del coneixement transmès de mare a filla en proporció justa d’arròs i sucre. I juntament amb aquest, hi trobem poemes dedicats als fills, una baula més d’aquest flux que injecta vida a la poeta. Si abans dèiem que parlava de l’herència, ara fa referència a la vida nova amb la qual ha de vèncer el destí i la malaltia: Ets el temps benigne que dorm dins meu, / que crea de nou totes les metàfores / de vuit mesos de gestació / quan l’horabaixa remou / el meu cos, mentre et penso. En aquests poemes en els quals es declara ancorada a la vida amb una força invisible i nova, hi trobem un nou erotisme derivat de la maternitat i de les sensacions que la nova condició de mare desperta en ella. Així hi podem trobar imatges com Un bell crit que es passeja / damunt els pits / fluint en batecs de carn, que són plenes de tendresa alhora que expressen els sentiments i les sensacions amb una carnalitat absoluta. I al costat d’aquestes imatges, hi trobem també la descoberta dels fils que ens lliguen al món i a viure, la necessitat de lluitar perquè no es trenqui la cadena de la vida: Si no fos per tu, tiraria el món a l’oblit...

En la darrera part del llibre, dedicada a l’hivern, hi apareixen els temes de l’orfandat i la memòria, però sobretot la necessitat de reprendre la vida i viure-la plenament, sense miraments, encarant-s’hi sense la protecció del doble vidre que ens separa de la realitat. L’afirmació de la vida a través de les paraules és al meu entendre l’element central d’aquesta darrera part del llibre, però també de tot ell. Tant és així que en la pell del meu cos, l’últim poema, hi podem trobar concentrats els nusos de la poesia de la Laura Dalmau, des de la necessitat de viure més enllà dels límits de cartó, fins a la voluntat ferma de viure i sentir en el cos la vida: vull viure amb el cos ressonant-me / i el sentit tens a l’estómac, / aspirant un sol cop la follia de ser viva. I a això encara cal afegir-hi la valentia d’esbrinar la por a dir dues paraules, les de la malaltia, que ens donen la clau i la resposta al primer vers al qual m’he referit al començament. És per això que la poeta s’escriu –ens diu- la pell, perquè el tacte no se’m mengi mitja vida, i perquè per ella la paraula i el cos són inseparables, de la mateixa manera que la paraula en la pell és la poesia viscuda que ens ofereix amb el seu llibre.

A solsticis en minúscula els versos es mouen des de l’erotisme més evident de la primera part a un altre erotisme molt més subtil que trobem en les paraules escrites a la pell del final. Però tot i aquestes diferents intensitats i registres a l’hora d’explicar com la vida es manifesta en el cos, en tot el llibre s’hi descobreix la voluntat feta poesia d’algú, la Laura Dalmau, que planta cara a uns límits de cartó per viure, també amb els seus lectors, amb tota la densitat possible.

Article escrit per RICARD GARCIA. Us recomano entrar al seu blog

Poetes i amants a Sant Cugat

Ens veiem aquest dijous a Poetes i amants: Sílvia Bel i Laura Dalmau

Ens trobareu a la Llibreria Mythos de Sant Cugat (Santa Maria, 24) a les vuit del vespre. La presentació anirà a càrrec de Lluís Calvo.

A Sílvia Bel la defineixen 4P: periodista, publicista, professora, però sobretot, poeta. Laura Dalmau és meitat Dona i poeta, Mare i filla, Fantasieig i realitat, Satèl·lit i caverna, Lluna i amant.
Dues veus singulars, però que comparteixen un esmolat erotisme, una recerca de noves maneres de dir i una gran sinceritat. Totes dues obren nous camins expressius i aporten espontaneïtat i dinamisme a la nostra poesia. Dues dones que parlen clar i sense embuts.

Sílvia Bel acaba de publicar el llibre L’esbós i la trobareu també a la pàgina web Poesílvia: http://silviabel.com/lesbos/

Laura Dalmau ha publicat també recentment Solsticis en minúscula i manté el blog “És l’hora d’hissar els somnis”: http://novembre1970.blogspot.com/

Una tarda per escriure...

Per començar i acabar: Ja no m'escoltes.
S'ha fet de nit i provo de cosir
dins la retina les grafies de totes
les indecisions. Però aquesta pols
suspesa en decibels es difumina
en cada gest
quan encara et broten els dits.
Els taps de música anuncien l'esclat
del silenci per qualsevol pretext teu,
sota aquest serrell que murmura noms.
Si almenys pogués arrabassar-te la veu.
Seria senzill passar el temps.


Poema inèdit©

Una funció mínima en el llenguatge poètic

embosta

sordina

bambolla

m'amortalla

Crítica Poètica a l'AVUI

"Entre ceguesa descobrir-se" d'en D.Sam Abrams

"Valls vol desvelar-se i prendre consciència de si mateix i del seu entorn malgrat la falta de visió que impera a la frontrera entre la seva personalitat i la societat que l'envolta.[...] Valls lluita aferrissadament per definir la seva identitat i conèixer a fons la realitat que li ha tocat viure.[...]
El poeta efectua una síntesi intel·ligentísima entre 'u no és ningú' de Brossa i 'o ets tothom o no ets ningú' de Maragall. [...] Jordi Valls mostra una honradesa corprenedora perquè no surt mai per la tangent i planteja la complexitat de la condició humana en la societat actual d'una manera directa i abrupta, sense defallir i sense oferir-nos més consol que la veracitat, la gravetat i la comprovació d'uns fets reals que ens afecten a tots."


Felix Orbe
Autor: Jordi Valls
Editorial: Denes
València, 2010

Dijous a la Vila de Gràcia

Entrevista a Ràdio Ciutat Badalona

http://www.rcb.cat/getpodcasts.mp3?mp3=/ciutatoberta/110218ciutatoberta11h.mp3

Cicle literari: l'ou o la gallina?

Poetes-novel·listes: l'ou o la gallina
Plaer de llegir i de parlar-ne.

Confrontem escriptors que són alhora poetes i novel·listes per parlar de la convivència d'aquests dos gèneres aparentment tan oposats, dels seus processos creatius i alhora ens llegiran poemes i algun fragment de prosa per exemplifificar semblances o diferències.
Presentat per Jordi Llavina

1 de març
Miquel de Palol / Sebastià Alzamora
Hora: 19 h
Lloc: Sala Entresòl de La Pedrera
Entrada gratuïta
Places limitades

Lluïsa Julià amb Joaquim Ruyra

Lluïsa Julià

Santi Borrell i Laura Dalmau

Us esperem a la Llibreria La Ploma al carrer Sicília, 322 de Barcelona.

A dos quarts de vuit!

"Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l’estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva."

Amb el rapsode Jordi P. Sardó i Carme Folch

Que si trio els poemes que publico?

Jordi Sarsanedas

“Que si trio els poemes que publico? Naturalment que els trio! Entre altres coses, hi ha una eina absolutament fonamental per a la literatura que és la paperera”

Fragment de l' "Entrevista a Jordi Sarsanedas" de Xavier Cortadellas (Presència, del 2 al 8 de setembre del 2005)

El viatge dels Solsticis en minúscula

Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà

“Per tot s’escampa la poesia,
i un bell desordre ple d’harmonia”

Fragment del poema "De passada" de Maria Antònia Salvà
(del recull Espigues en flor -1926-)

Escopireu Calàpets!

Avui és un dia de presentacions poètiques, tot un dimecres per gaudir

PRESENTACIÓ / RECITAL DE LA COL·LECCIÓ «LA CANTÀRIDA»

ESCOPIREU CALÀPETS!

Penta-presentació de les darreres novetats de la col·lecció de poesia La Cantàrida a l'Horiginal:

Fúria de Lucia Pietrelli
Bebop! de Nando Barandiariaín
Apèndix city de Pau Vadell
Viatger que s'extravia de Pau Sif
Breu Enciclopèdia Universal Il·lustrada de Xavier Serrat


a les 20.30 h a l'Horiginal
(c/Ferlandina, 29. Barcelona)

Cicle literari: l'ou o la gallina?

Poetes-novel·listes: l'ou o la gallina
Plaer de llegir i de parlar-ne.

Confrontem escriptors que són alhora poetes i novel•listes per parlar de la convivència d'aquests dos gèneres aparentment tan oposats, dels seus processos creatius i alhora ens llegiran poemes i algun fragment de prosa per exemplifificar semblances o diferències.

Presentat per Jordi Llavina

8 de febrer
Luisa Castro / David Castillo
Hora: 19 h
Lloc: Sala Entresòl de La Pedrera
Entrada gratuïta
Places limitades

Poesia i mite de Bartra

Agustí Bartra

“Si la poesia detesta la definició, en canvi estima el símbol, el qual tendeix cap al mite, que és sempre la proclamació d’un valor revolucionari que fuig de les mandíbules de ferro de la lògica”

Fragment de “Poesia i mite”, discurs de cloenda d'Agustí Bartra al segon Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-america, publicat a Actes del Segon Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Yale, 1979 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982, p. 33-40)

Una funció mínima en el llenguatge poètic

irisada

impavidesa

fatuïtat

reblada

Dijous a la Vila de Gràcia

Trobades amb el món del llibre

L’aventura de llegir. Parlem amb…

Joan Adell Álvarez, finalista del Premi Ramon Llull 2010, ens parlarà de Matins grisos,
una història sobre la impossibilitat de l’ésser humà d’escapar dels tentacles de la Història.
Presenta Josep Anton Muñoz. Amb la col·laboració de Angle Editorial


A LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER (Plaça de Lesseps, 20-22. Barcelona)
Dijous, 3 de febrer de 2011 a les 19:00

Tritextuals a l'Espai Mallorca

Tritextuals pretén dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents.


En aquesta sessió el tema és la literatura a través de les xarxes socials d’internet, sota la mirada del creador d’una novel·la i d’un blogger. Àlex Mitjà farà una lectura de textos dels autors convidats, seguida d’un diàleg entre els dos escriptors, Jordi Cervera i Jesús M. Tibau.
Presenta: Cinta Arasa



Dimecres, 2 de febrer de 2011, a les 19.30 hores
Espai Mallorca (carrer del Carme, 55 - Barcelona)

Orlando Natural

DIFERENT

una ciutat instal·lada només com a poeta
només escriure només ser no doble només una
recórrer llambordes rebentades de necessitats obviades
tu sense cap mena d'escrit de vestit que no casi que no lligui
amb la teva identitat fonamental només.



Mireia Vidal-Conte (2010), Orlando Natural. La breu edicions

Dolors Miquel a Arts Santa Mónica

Presentar vol dir “posar davant d’ algú”, en certa manera aparèixer. Però què passa quan el que tenim al davant no ho tenim al davant, no acaba d’aparèixer mai? L’acte de la presentació del llibre de Dolors Miquel parla d’aquesta realitat diferida i dels mitjans que s’usen per fer-la patent. Així a través d’un joc amb els mitjans de comunicació i els espais reals; la reflexió poètica del llibre La dona que mirava la tele, esdevindrà reflexió lumínica i present; i també acte masoquista envers l’expectant espectador, on es torturarà d’una manera més que televident al propi públic, esdevingut “in time” mecenes i “patients” de l’acció.


Hi intervindran, a més de la pròpia autora, el periodista Víctor Amela, la poeta i transformer Roser Amills, el músic Rudy Gnutti i l’esperit de Noam Chomsky.


Avui a la Sala d’actes de l’Arts Santa Mònica, a les 19h

La Rambla, 7 (Barcelona)

Cicle literari: l'ou o la gallina?

Cicle literari. Poetes-novel·listes: l'ou o la gallina?

Plaer de llegir i de parlar-ne.

Confrontem escriptors que són alhora poetes i novel·listes per parlar de la convivència d'aquests dos gèneres aparentment tan oposats, dels seus processos creatius i alhora ens llegiran poemes i algun fragment de prosa per exemplifificar semblances o diferències.
Presentat per Jordi Llavina.

25 de gener
Antoni Marí / Rafael Argullol
Hora: 19 h
Lloc: Sala Entresòl de La Pedrera
Entrada gratuïta
Places limitades

La revolució del bon gust

Llavors mortes

Aquest matí amb la ciutat encara
plena de capses de llum generant
núvols baixos i pluja negra i lenta,
destrossava el mirall on et besaves
nua, llepant de puntetes les ganes
que et fotés pel darrere. I plorant
per com t'omplia la fossa comuna.
Morta de por pensaves en llavors
incipients que es podrien abans de germinar.

Els miralls són l'arrel d'allò que no es pot veure.


Gabriel Pena i Ballesté. (2010) La revolució del bon gust. Pagès editors

Dijous a la Vila de Gràcia

Avui parlarem de l’Art amb majúscules de la Vila de Gràcia i de la Franzina Raspall Rubió.

La Franzina Raspall és restauradora d’art i ninotaire de paper maché. El seu TALLER està al carrer Sant Cristòfol, número 17, de Gràcia.

Podeu trobar referències de la seva obra a la xarxa: www.artesansdegracia.com, a BTVNotícies.cat, http://www.tesisymonografias.net, www.graciatelevisio.cat …

Una botiga d’art per visitar i deixar anar un somriure entre paper maché.

Lúltima Troballa de Jordi Llavina

"Matins grisos" de Joan Adell

Dimarts 18 de gener
Ateneu Barcelonès
Sala Sagarra
19:30h


Nascut a Blanes, on viu, és llicenciat en Farmàcia i col·laborador habitual de les revistes Actual i Recull. Un cop jubilat s'ha pres la literatura més seriosament. Tant, que amb la novel·la Matins grisos va ser finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2010.

La presentació anirà a càrrec, a més de l’autor, d’Isidre Grau, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura.

La difusió en els mitjans ha deixat petjada:

La Vanguardia

Blanesaldia.com

El País

Biblioteca Comarcal de Blanes

Ràdio Marina

... entre d'altres.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

abassega

polaroid

atomització

tedi

Dijous a la Vila de Gràcia

El Teatre Lliure estrena ‘Celebració’, l’última peça de Harold Pinter.





De la mà del futur director del Lliure i membre fundador del teatre, Lluís Pasqual, dirigeix l’última peça que va escriure Harold Pinter.
Una comèdia realista, metàfora de l’alienació col.lectiva d’un món endogàmic al marge de la realitat. Amb les interpretacions de Jordi Bosch, Roger Coma, Eduard Farelo, Míriam Iscla, Marta Marco, Ángels Moll, Boris Ruiz, Pep Sais i Clara Segura, es podrà veure al teatre del carrer Montseny fins el 23 de febrer.





Gràcia aposta pel Teatre!

Premi de Poesia Ciutat Vila-Real

No.m fall recort del temps (Premi de Poesia Ciutat de Vila-Real 2009) de Glòria Calafell Martínez











Amb la participació de l’autora i de Dolors Millat, escriptora i poeta.


El dimecres 12 de gener a les 19:30 hores, a la Llibreria Bertrand
Rambla de Catalunya 37, Barcelona.

Us esperem amb la POESIA!

Tens un racó dalt del món

Des del web: Tens un racó dalt del món

Els jocs literaris del mes de gener tindran com a premi un nou lot de llibres i música, signats pels seus autors, amb els qual segur que gaudireu d'una bona lectura.

Música:
-Qui no plora no mama, de Pepet i Marieta. Nou disc d'aquest grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques “populars” d’arreu del món. Aquí en podeu escoltar una cançó.
- La mà dels qui t'esperen, de Cesk Freixas. Nou disc d'aquest cantautor, bon representant de l'última fornada de l'actual escena la cançó d'autor en català i de protesta als Països Catalans. En podeu escoltar una mostra aquí.
Llibres:
- Llibre d'oracions, de Joan Guasch. Llibre d'aquest autor vallenc del qual Carme Rosanas en diu: "Llegit i rellegit, no crec que hi hagi ningú que no se senti identificat en els rituals quotidiants que ens explica tant bé en Joan. I l'oració poètica a sota."
- El català és un misteri poètic?, de Fede Cortés. Del Priorat arriba aquest 3r llibre de la sèrie "Nous casos dels detectius Johnson & Johnson". S'hi troben qüestions del nostre idioma barrejades amb un problema amb un vehicle peculiar i la solució al misteri de l'Encamisada.
- Solsticis en minúscula, de Laura Dalmau. Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada, 2009. David Madueño diu que basa els seus conceptes poètics en l'exploració de l'erotisme i la sensualitat com a eines de descobriment i realització, en un llibre conceptualitzat, pensat i treballat.
-Subsòl, d'Unai Siset. Llibre concebut a partir d'una fotografia, feta de fragments, per conformar una història. Set relats, set estils diferents, una sola obra. Els membres d'Unai siset són: Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano, Vicent Usó.
- El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig. Dos personatges enmig d'una frontissa vital es creuen, comparteixen un dia, s'expliquen, i, potser, donen una oportunitat a les seves vides. Aquesta tercera obra de l'autora va guanyar el Premi Roc Boronat.
- Olor de gas, de Pep Elias. Una història singular que, malgrat estar ambientada en un altre planeta, no deixa de ser una irònica metàfora de la humanitat. El resultat és una distreta crònica marciana amb poca ciència i molta ficció. La novel·la va guanyar el XXII Premi Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2010
.
Si sou escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc. i voleu col·laborar oferint la vostra obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà l'1 de febrer.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris

La princesa de Jade

La princesa de jade, la primera novel·la de Coia Valls i premi Néstor Luján de novel·la històrica.

La ruta i la cerca de l’origen de la seda és el punt de partida de la novel·la.




Presentarà l’acte l’escriptor Vicenç Llorca.
La presentació començarà a les 19 h
Dia: dimarts, 4 de gener
Hora: 18 h
Lloc: Espai Cultural Balmes


Adreça: Balmes, 163 Barcelona

Un dia innocent

Ompliu de somnis les agendes del 2011 que avui tot s'hi val!

Bon Nadal de poesia

el somni de l'àngel

voldria dir-te sense paraules.
paste el fang d'un cos
que entre nosaltres estén
el seu paisatge lunar,
respire la llum tèrbola dels teus ulls,
bec l'alè impossible del teu foc.
no sabria dir-te sense aquest paisatge
de paraules infinites que infinitament
multipliquen l'horitzó enllà
dels filferros i els reflectors.
no sabria dir-te sense aquestes paraules
que ens tanquen en un temps
infinitament petit, infinitament
trist, infinitament sense horitzó.
no sabria dir-te sense aquestes paraules
despullades, sense aquest cos
de fang que entre nosaltres estén
un paisatge de fred lunar i d'esperança.


Teranyines. Anna Montero

Una funció mínima en el llenguatge poètic

reviscolat


capcota


arraulir-se

poeta

Presentació poemari "L'esbós", de Sílvia Bel

Recital Poètic a l'Horiginal

A les 20:30h presentació oficial a l'Horiginal dels poemaris:














L'ocell a la cendra de Susanna Rafart, presentat per Gemma Gorga
La bassa de les oques de Jordi Vintró, presentat per Francesc Bombí-Vilaseca
Orlando natural de Mireia Vidal-Conte presentat per Màrius Sampere


C/Ferlandina 29 (davant del Macba)
08011 Barcelona

Solsticis en minúscula a Weekand Sabadell

Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.


SOBRE LA POETA
La poesia de la Laura Dalmau sempre s'ha adscrit a la temàtica sensual i eròtica, però sense cenyir-se als límits de la pell, utilitzant la matèria com a eina d'endinsament en l'ànima humana, a través dels sentiments més purs desvetllats pel dolor, la malaltia, l'amor o l'autoestima. El seu darrer llibre és Solsticis en minúscula (2010), publicat per Viena. També la trobareu al seu blog És l'hora d'hissar els somnis a través del qual s'ha convertit a la xarxa en una de les defensores de la poesia més populars.
David Madueño©

Garbuix de contes

Dijous a la Vila de Gràcia

Concert de jazz i tast de caves als Lluïsos de Gràcia

Actuació de Spread Jazz Quartet:

Pol Omedes, trompeta
Pau Solsona, piano
Pau Lligadas, contrabaix
Guillem Pons, bateria

Lluís Raventós, Enòleg

11 desembre a les 22h (obertura de portes a les 21:30h)

Hannah Arendt

Tenim el risc d'oblidar i aquest oblit -a banda dels continguts que es puguin perdre- significaria que, parlant en termes humans, ens privaríem d'una dimensió: la de la profunditat en l'existència humana, perquè la memòria i la profunditat són una mateixa cosa, o millor dit, l'home no pot aconseguir la profunditat si no és a través del record.


Hannah Arendt. (1961) Entre el passat i el futur.

Recital Versos.cat

'Solsticis en minúscula' a Barcelona

Us espero amb els versos a les mans

Dimecres dia 1 a dos quarts de vuit a la Llibreria Bertrand

Exposició 20+1 de l'Ignasi Blanch

Exposició retrospectiva de l'Ignasi Blanch, en motiu del 21è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín.

Gravats, litografies i dibuixos fets a Berlín, just el mateix any de la pintura sobre el mur i il·lustracions dels darrers llibres de l'Ignasi. Des d'il·lustracions de contes classics, "la Blancaneu" o "Alícia", fins a imatges de publicitat o els darrers treballs, com una coberta per a la revista "El Malpensante" de Colombia i una primera imatge del proper llibre "Mujercitas/Donetes" de L. May Alcott.



Més a més han editat un petit catàleg, amb algunes imatges i text de l'Àngel Burgas.











Exposició 20+1 de l'Ignasi Blanch
Sala Antoni Garcia de l’Antic Escorxador de Tortosa
Del 27 de novembre al 19 de desembre
Inauguració el dia 27/11 a les 19:00h

Amb les ungles enceses de la nit

Amb les ungles enceses de la nit

Poemes de David Figueres
Música de Nadim Majure


A les 20:30h


Harlem Jazz Club

c/Comtessa de Sobrediel, 8

Barcelona

Dijous a la Vila de Gràcia

Recital d’Enric Sòria

Presentat per Jordi Virallonga a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Barcelona, a les 20h

Dalanubi al pas del Wachau

Ens cal una mirada atenta sobre les superfícies,
un escrutini caut, que hi discernesca
l'habitable mesura de les coses:
eixa barreja viva de barreges efímeres
on tot flueix, com l'aigua per l'arena,
en cada esguit de l'ona que al riu torna
per túnels invisibles, com la roca
_esguit d'un altre onatge, que batega
amb el compàs lentíssim de les serres_
o la deixalla fèrtil de les fulles.


Com al col·legi, davall dels uniformes
hi ha cossos de criatures, així els homes
rere de les paraules i dels gestos.
També en l'home es dibuixa una forma amagada
que no sentim aliena i en el canvi perdura.


I és ara que ens pertoca
regraciar aquesta identitat,
entre l'alba i l'ocàs, mentre fem via
(tot discorre a la vista, com nosaltres),
i estimar cada cosa purament mentre passa,
abans que se'ns dissolga en l'aire i les pupil·les,
una imatge entre tantes.
Una imatge que túnels ignorats i invisibles
s'emporten i reuneixen, punt per punt,
ja no en els nostres ulls.


De Compàs d'espera. València, Edicions de la Guerra, 1993

RUYRA: L'HOME I LA SEVA IMATGE

Presentació del llibre RUYRA: L'HOME I LA SEVA IMATGE de l'escriptora i assagista Lluïsa Julià

Aquest treball de recerca, ara publicat, ha estat mereixedor d'una de les dues beques convocades per dita Fundació. L'obra és una biografia que revela aspectes inèdits de l'escriptor gironí i que té per objectiu rehabilitar la seva imatge i la seva personalitat, posada en entredit per les opinions d'un altra escriptor, Josep Pla, qui de fet no el va conèixer, amb la publicació de l'homenot que va dedicar-li.
Revela també alguns aspectes de la intimitat de Ruyra pel que fa al matrimoni amb Teresa Llinàs, a l'adopció d'una nena i a la seva relació amb el científic Ramóm Turró.
Una interessant i important obra per reivindicar i conèixer millor a un gran escriptor, en paraules de Joan Maragall... "Príncep de la prosa catalana".
"Caldria fer emergir la figura i l'obra de Ruyra al nostre país. Caldria que Ruyra fos llegit a totes les escoles de casa nostra", ha vingut a dir l'escriptora Maria Teresa Bertran en la presentació de l'autora
i del llibre.

Hi intervindran: Xavier Pla, Anna Maluquer, Quim Curbet i l'autora, Lluïsa Julià.

ATENEU BARCELONÈS (Sala Verdaguer)
19:30-20:30h

La Princesa de Jade de Coia Valls

Dijous a la Vila de Gràcia

El diumenge 14 de novembre Els Castellers de la Vila de Gràcia han fet la millor actuació de la nostra història, ha estat a Granollers en motiu de la XIX Diada dels Xics de Granollers. Per primer cop han descarregat el 3d8 a plaça, juntament amb el 4d8, el 2d7, dos pilars de 4 (un d'ells en motiu de la Maratò de TV3) i dos pilars de 5 simultanis.

Confidències POESIA+MÚSICA+ART

Paraules

"Allò que fa que un cos et sedueixi, que una pàgina escrita t'absorbeixi fins a submergir-t'hi, o que un llenç visqui, es mogui, parli i irradiï fins a atreure't al seu propi espai és, en tots els casos, una peculiar forma de ser ells mateixos, de ser inseparables de si mateixos"

Katya Berger

Dijous a la Vila de Gràcia

Volem recordar la figura de MARIO BENEDETTI i aprofundir en l’obra i la vida de l’autor a través de la seva poesia, de l’influx de l’exili en la seva literatura i dels seus amics, que ens ajudaran a descobrir les seves inquietuds i passions.

La sessió es desenvoluparà com a diàleg obert entre els participants a la taula i els assistents.

Amb Federico Nogara i Joaquin Marco.
Modera: Jordi Coromines


a les 19:30 h
Biblioteca: Mercè Rodoreda

AULA DE POESIA

Us conviden a gaudir de la presència i els versos de Jordi Pàmias i Juan Luis López

Revista Parlada nº 76 de l’Aula de poesia de Barcelona

JORDI PÀMIAS

PARAULES
Fer-se vell és callar i viure a la intempèrie.
Quan els cabells s’encrespen amb el vent de la por
-al terrat o a les golfes de casa, esbalandrades-,
la solitud, com una teranyina, segella
la boca. Amb balbuceigs o amb l’alena d’un crit,
demanem companyia; si no, la flama mor
en el buit. Aire fresc de paraules revifa
un caliu temorós. Asseguts a l’escó,
entaulem una tímida conversa,
mentre udolen a fora, en la nit glacial,
els gossos del trineu, per al darrer viatge.


JUAN LUIS LOPEZ

EL NUCLI
Fugir
dels contorns
cap al solc
d’uns ulls lluents.
Només
carn i pell,
nascuts al vent
de rostre humà
i antic.

10 de novembre de 2010, a les 19:30 h.
Amb la intervenció de Miquel-Lluís Muntané.
Coordinat per J. A. Arcediano


Espai d’art Cincómonos
Consell de Cent, 283. Barcelona.

UNA FESTA SOBRE RODES

Avui a les 19:30h, us esperem a la Llibreria Bertrand amb Àngel Burgas.

Il·lustracions d'Ignasi Blanc

Text d'Oriol Izquierdo i Dolors Borau

Cyber Poem 7.1

Premi Ibn Hazm de Poesia 2010

El Premi Ibn Hazm de Poesia ha sigut per a Les dents de la pluja, de Nati Soler. El poemari és una revisió dels temes més importants en cada moment de la vida, present, passat i futur, així com la constatació que cadascun d’ells té una incidència vital en el següent i un element comú que els fa més rics a tots, la poesia.
Felicitats Nati!

'Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959) ha publicat un dietari, Onze d’agost, i set poemaris, pels quals ha rebut diversos guardons. Les dents de la pluja naix a partir del llibre Les dents del gat. Aquests poemes inspiraren obres de diverses disciplines artístiques que s’agruparen en una exposició i en un espectacle escènic. Els diferents punts de vista sobre aquest poemari crearen en l’autora la necessitat de continuar ampliant el cercle per demostrar que el procés creatiu és viu i en evolució constant. Aquesta necessitat s’anomena Les dents de la pluja.'

Una funció mínima en el llenguatge poètic

rúfol

dicteris

entollada

enrunar-se

Dijous a la Vila de Gràcia

De Pensament, Paraula i Obra

Poesia mexicana a la frontera nord, amb Uberto Stabile

19:30h Projecció del documental: “Tan lejos de Dios”. Poesía mexicana en la frontera norte
20:15h Conversa sobre el documental i el llibre, i recital de poemes d’Uberto Stabile.


Presentat per Jordi Virallonga


19:30h
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
c/de les Camèlies, 76-80

III Jornades Marçalianes

JO NO SÉ PAS ON SÓN ELS MEUS CONFINS – Obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal – Des de la perifèria

Dies 12 i 13 de novembre de 2010

Un programa excepcional sobre l'acció política de Maria Mercè Marçal i la seva repercussió cultural amb ponents com Lluïsa Julià, Anna Montero, Teresa Pascual...


Saló de Graus de la Facultat de Filologia
Avda. Blasco Ibañez, 32 1ª planta
València

Una funció mínima en el llenguatge poètic

atribolada

braveja

verrim

lesiu

Dijous a la Vila de Gràcia

Màgicus - Festival de màgia jove

Divendres dia 22, a les 20:00h, donem la benvinguda a la primera edició del Màgicus – Festival de Màgia Jove de Barcelona amb una breu cerimònia conduida per Eva, La Dama Inquieta.


Mags professionals us ajudaran a conèixer el meravellós món de la màgia en uns tallers intensius de 4 hores.

David Stromboli condueix uns tallers per a tots aquells nens i nenes d'entre 6 i 18 anys que vulgueu iniciar-vos a la màgia amb alguns jocs bàsic i senzills per deixar fascinats a familiars i amics.

Web dels Lluïsos de Gràcia: www.lluisosdegracia.cat

Il·lustrador: Francesc Rovira

http://www.francescrovira.com/

X Festival de Poesia de Sant Cugat

Enguany Jordi Pere Cerdà serà el Poeta d'Honor del que, coincidint amb el desè aniversari, tindrà més presència als carrers de la ciutat i s'allargarà quatre dies més, del 17 al 24 d'octubre.

Us deixo l'enllaç del Festival de Poesia

Una aposta poètica més que interessant

Dissabte, 23 d’octubre
13:00h

Museu de Sant Cugat - Monestir
Sala Capitular
L’honor dels poetes
Un recorregut pels versos de Jordi Pere Cerdà i dels poetes d’honor I directors de deu anys de Poesia a Sant Cugat.
Amb Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Vicenç Llorca, Biel Mesquida, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Màrius Sampere, Àlex Susanna i Joan Vergés.
Oriol Izquierdo presenta l’acte i llegeix poemes de Joseph Palau i Fabre.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

ampit

espasticitat

apregona

larvada

Dijous a la Vila de Gràcia

ULLS URBAN CULTURE

Plaça del Rei / Rambla del Raval / Plaça Lesseps / Passeig Sant Joan / Biblioteca Jaime Fuster













Entra a la web i veuràs un món de colors de dits i un munt de coses per gaudir


13 al 17 d'octubre DANÇA-TEATRE-MÚSICA

Marian Ramentol

Marian Ramentol Serratosa va néixer a Barcelona (1966) i actualment viu a Monistrol de Montserrat. És Directora de la revista La Nausea i membre del grup musical O.D.I., que compagina amb les tasques de poetessa, traductora i performance poètica.

La seva obra ha estat publicada en diverses revistes i guardonada en els següents premis: IV Premio Poesía de Miedo. Olifante, Ediciones de poesía (2009); Arde en tus manos. Myrtos de Poesía (2009); VIII Festival Internacional de Poesía del Moncayo. (2009); Domicilio de Nadie-Muestra de poetas barceloneses. (Puerto Rico, 2008); Versos Diversos- Grupo poético LAIE- (2007).

Aquest vespre on el silenci enfondeix, us deixo un bellíssim poema de la Marian en llengua castellana: No hay suficiente frío en el depósito correspon al poemari Los Muñecos diabólicos de mi caja de pájaros, guanyador del IX Premio Vicente Núñez que es celebrà a Còrdova l’any passat.

NO HAY SUFICIENTE FRÍO EN EL DEPÓSITO

Ha llegado la hora del sudor lento,
observemos despacio
cómo tiritan los semáforos semidormidos
desde donde se ahorcan
las altitudes de los náufragos.

¿Os habéis dado cuenta?
Hay un derrame entero
de andamios imposibles
practicando pesca submarina
con mi cuello de muñeca de trapo
que intenta cruzar a mariposa
el cauce de este cielo neutro
con los pulmones entre las manos.

Pero no hay suficiente frío en el depósito
para ahorrarle a mi cadáver
el rugido de un león
al que han cesado
obligándole a entregar su melena
y el último suspiro en la Sabana.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

gregaris

damnar-se

tolir-se

blasó

Gemma Gorga a Poets House

Dins el marc de col·laboració que tenen l’Institut Ramon Llull i la Ledig House de Nova York, del 8 de setembre al 7 d’octubre del 2010, la poetessa Gemma Gorga està fent una estada en aquesta residència d’autors i traductors.

El 13 d’octubre, al Poets House, està prevista una lectura de la seva obra.

La casa
Els ossos són llargs passadissos blancs on sempre
fa fred, com si la mort s’hagués deixat la porta
oberta. Potser el cor és el lloc on primer
germina l’espora del dolor, humida i roja,
però és als ossos on aquest dolor perdura,
insistent, com un grapadet de pols sorrenca.
L’aire es cargola, es descargola, empeny, escampa
fotografies damunt aquestes tovalles
on tan difícil és acabar-se el sopar
ara que no hi ets, ara que el menjador s’omple
amb les papallones absurdes del record.
Intento fixar-los les ales amb agulles
ben fines, però sense voler em punxo els dits
i els llavis. I ja no puc dir, ja no puc fer
res més que passar-les d’una mà a una altra mà:
fotografies com petites calaveres
entre el ser del passat i el no ser del present.


Francesc Parcerisas feia aquesta exposició de la seva obra on "considera que la poesia de l’autora reuneix tres elements que els lectors no acostumem a trobar plegats: la profunditat de l'impacte de l'experiència poetitzada, la riquesa insòlita de les imatges amb què aquesta experiència és recreada al poema, i la posició ambigua de la veu que escriu."

La poesia de Jüri Talvet

DONDE HABITA LA MEMORIA

El papel es tan sólo aire con bordes
que se empapa de todas las palabras
no es mucho más seguro ni más frágil
que una vieja pizarra o una pantalla
saturada de nervios electrónicos.
El viento abrió de un soplo la ventana.
¿De quién era la mano ingrávida que acarició
los cabellos de un niño que dormía?
¿De qué estremecidas frondas
de qué gotitas de niebla en los labios
de qué clamor de hierba fue compuesto
el cantar de los cantares?

Tras un muro levantado con papel
con falsos nervios y pizarra
(¿te atreves?) habita la memoria
(¿has empezado a planear tu huida
tal vez tu retorno?) guarda
los olvidos y de paso perdónate
las incertidumbres que has tenido hoy.



Jüri Talvel. (2010) Del sueño, de la nieve (Antología 2001-2009). Ediciones de Poesía Olifante
Traducción por Albert Lázaro-Tinaut

Dijous a la Vila de Gràcia

Inauguració el dia 5 d’octubre, a les 20h, a la Sala Atelier de Barcelona (Plaça Rovira i Trias, 9)

“A 33 R.P.M”
Experimentacions corpòries de Marie-France Veyrat (Lyon, 1951)

Pistes falses d'en Joan-Elies Adell

Així és tot poema. No el cant perfecte,
sinó un fred quasi blau que ratlla els vidres.
Una passió de musculatura
infatigable. Unes ales esteses.
La distància anònima d'uns ulls.
El silenci obstinat d'un meandre.
Una pell que, a poc a poc, s'esvaeix.
Així és tot poema. Un monòleg d'ombres.
L'escenari abreujat d'un conflicte.
La imprecisió del sentiment.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

gregari

esplet

tolir-se

embulla