Llavors mortes
Aquest matí amb la ciutat encara
plena de capses de llum generant
núvols baixos i pluja negra i lenta,
destrossava el mirall on et besaves
nua, llepant de puntetes les ganes
que et fotés pel darrere. I plorant
per com t'omplia la fossa comuna.
Morta de por pensaves en llavors
incipients que es podrien abans de germinar.
Els miralls són l'arrel d'allò que no es pot veure.
Gabriel Pena i Ballesté. (2010) La revolució del bon gust. Pagès editors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada