25/12/10

Bon Nadal de poesia

el somni de l'àngel

voldria dir-te sense paraules.
paste el fang d'un cos
que entre nosaltres estén
el seu paisatge lunar,
respire la llum tèrbola dels teus ulls,
bec l'alè impossible del teu foc.
no sabria dir-te sense aquest paisatge
de paraules infinites que infinitament
multipliquen l'horitzó enllà
dels filferros i els reflectors.
no sabria dir-te sense aquestes paraules
que ens tanquen en un temps
infinitament petit, infinitament
trist, infinitament sense horitzó.
no sabria dir-te sense aquestes paraules
despullades, sense aquest cos
de fang que entre nosaltres estén
un paisatge de fred lunar i d'esperança.


Teranyines. Anna Montero

1 comentari:

Jordi Solà Coll ha dit...

Un límit cap a l'infinit: els mots si mateix reclosos. Com el cos que les expressa amb la veu i el gest silent.