AULA DE POESIA

Us conviden a gaudir de la presència i els versos de Jordi Pàmias i Juan Luis López

Revista Parlada nº 76 de l’Aula de poesia de Barcelona

JORDI PÀMIAS

PARAULES
Fer-se vell és callar i viure a la intempèrie.
Quan els cabells s’encrespen amb el vent de la por
-al terrat o a les golfes de casa, esbalandrades-,
la solitud, com una teranyina, segella
la boca. Amb balbuceigs o amb l’alena d’un crit,
demanem companyia; si no, la flama mor
en el buit. Aire fresc de paraules revifa
un caliu temorós. Asseguts a l’escó,
entaulem una tímida conversa,
mentre udolen a fora, en la nit glacial,
els gossos del trineu, per al darrer viatge.


JUAN LUIS LOPEZ

EL NUCLI
Fugir
dels contorns
cap al solc
d’uns ulls lluents.
Només
carn i pell,
nascuts al vent
de rostre humà
i antic.

10 de novembre de 2010, a les 19:30 h.
Amb la intervenció de Miquel-Lluís Muntané.
Coordinat per J. A. Arcediano


Espai d’art Cincómonos
Consell de Cent, 283. Barcelona.

UNA FESTA SOBRE RODES

Avui a les 19:30h, us esperem a la Llibreria Bertrand amb Àngel Burgas.

Il·lustracions d'Ignasi Blanc

Text d'Oriol Izquierdo i Dolors Borau

Cyber Poem 7.1

Premi Ibn Hazm de Poesia 2010

El Premi Ibn Hazm de Poesia ha sigut per a Les dents de la pluja, de Nati Soler. El poemari és una revisió dels temes més importants en cada moment de la vida, present, passat i futur, així com la constatació que cadascun d’ells té una incidència vital en el següent i un element comú que els fa més rics a tots, la poesia.
Felicitats Nati!

'Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959) ha publicat un dietari, Onze d’agost, i set poemaris, pels quals ha rebut diversos guardons. Les dents de la pluja naix a partir del llibre Les dents del gat. Aquests poemes inspiraren obres de diverses disciplines artístiques que s’agruparen en una exposició i en un espectacle escènic. Els diferents punts de vista sobre aquest poemari crearen en l’autora la necessitat de continuar ampliant el cercle per demostrar que el procés creatiu és viu i en evolució constant. Aquesta necessitat s’anomena Les dents de la pluja.'

Una funció mínima en el llenguatge poètic

rúfol

dicteris

entollada

enrunar-se

Dijous a la Vila de Gràcia

De Pensament, Paraula i Obra

Poesia mexicana a la frontera nord, amb Uberto Stabile

19:30h Projecció del documental: “Tan lejos de Dios”. Poesía mexicana en la frontera norte
20:15h Conversa sobre el documental i el llibre, i recital de poemes d’Uberto Stabile.


Presentat per Jordi Virallonga


19:30h
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda
c/de les Camèlies, 76-80

III Jornades Marçalianes

JO NO SÉ PAS ON SÓN ELS MEUS CONFINS – Obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal – Des de la perifèria

Dies 12 i 13 de novembre de 2010

Un programa excepcional sobre l'acció política de Maria Mercè Marçal i la seva repercussió cultural amb ponents com Lluïsa Julià, Anna Montero, Teresa Pascual...


Saló de Graus de la Facultat de Filologia
Avda. Blasco Ibañez, 32 1ª planta
València

Una funció mínima en el llenguatge poètic

atribolada

braveja

verrim

lesiu

Dijous a la Vila de Gràcia

Màgicus - Festival de màgia jove

Divendres dia 22, a les 20:00h, donem la benvinguda a la primera edició del Màgicus – Festival de Màgia Jove de Barcelona amb una breu cerimònia conduida per Eva, La Dama Inquieta.


Mags professionals us ajudaran a conèixer el meravellós món de la màgia en uns tallers intensius de 4 hores.

David Stromboli condueix uns tallers per a tots aquells nens i nenes d'entre 6 i 18 anys que vulgueu iniciar-vos a la màgia amb alguns jocs bàsic i senzills per deixar fascinats a familiars i amics.

Web dels Lluïsos de Gràcia: www.lluisosdegracia.cat

Il·lustrador: Francesc Rovira

http://www.francescrovira.com/

X Festival de Poesia de Sant Cugat

Enguany Jordi Pere Cerdà serà el Poeta d'Honor del que, coincidint amb el desè aniversari, tindrà més presència als carrers de la ciutat i s'allargarà quatre dies més, del 17 al 24 d'octubre.

Us deixo l'enllaç del Festival de Poesia

Una aposta poètica més que interessant

Dissabte, 23 d’octubre
13:00h

Museu de Sant Cugat - Monestir
Sala Capitular
L’honor dels poetes
Un recorregut pels versos de Jordi Pere Cerdà i dels poetes d’honor I directors de deu anys de Poesia a Sant Cugat.
Amb Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Vicenç Llorca, Biel Mesquida, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Màrius Sampere, Àlex Susanna i Joan Vergés.
Oriol Izquierdo presenta l’acte i llegeix poemes de Joseph Palau i Fabre.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

ampit

espasticitat

apregona

larvada

Dijous a la Vila de Gràcia

ULLS URBAN CULTURE

Plaça del Rei / Rambla del Raval / Plaça Lesseps / Passeig Sant Joan / Biblioteca Jaime Fuster













Entra a la web i veuràs un món de colors de dits i un munt de coses per gaudir


13 al 17 d'octubre DANÇA-TEATRE-MÚSICA

Marian Ramentol

Marian Ramentol Serratosa va néixer a Barcelona (1966) i actualment viu a Monistrol de Montserrat. És Directora de la revista La Nausea i membre del grup musical O.D.I., que compagina amb les tasques de poetessa, traductora i performance poètica.

La seva obra ha estat publicada en diverses revistes i guardonada en els següents premis: IV Premio Poesía de Miedo. Olifante, Ediciones de poesía (2009); Arde en tus manos. Myrtos de Poesía (2009); VIII Festival Internacional de Poesía del Moncayo. (2009); Domicilio de Nadie-Muestra de poetas barceloneses. (Puerto Rico, 2008); Versos Diversos- Grupo poético LAIE- (2007).

Aquest vespre on el silenci enfondeix, us deixo un bellíssim poema de la Marian en llengua castellana: No hay suficiente frío en el depósito correspon al poemari Los Muñecos diabólicos de mi caja de pájaros, guanyador del IX Premio Vicente Núñez que es celebrà a Còrdova l’any passat.

NO HAY SUFICIENTE FRÍO EN EL DEPÓSITO

Ha llegado la hora del sudor lento,
observemos despacio
cómo tiritan los semáforos semidormidos
desde donde se ahorcan
las altitudes de los náufragos.

¿Os habéis dado cuenta?
Hay un derrame entero
de andamios imposibles
practicando pesca submarina
con mi cuello de muñeca de trapo
que intenta cruzar a mariposa
el cauce de este cielo neutro
con los pulmones entre las manos.

Pero no hay suficiente frío en el depósito
para ahorrarle a mi cadáver
el rugido de un león
al que han cesado
obligándole a entregar su melena
y el último suspiro en la Sabana.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

gregaris

damnar-se

tolir-se

blasó

Gemma Gorga a Poets House

Dins el marc de col·laboració que tenen l’Institut Ramon Llull i la Ledig House de Nova York, del 8 de setembre al 7 d’octubre del 2010, la poetessa Gemma Gorga està fent una estada en aquesta residència d’autors i traductors.

El 13 d’octubre, al Poets House, està prevista una lectura de la seva obra.

La casa
Els ossos són llargs passadissos blancs on sempre
fa fred, com si la mort s’hagués deixat la porta
oberta. Potser el cor és el lloc on primer
germina l’espora del dolor, humida i roja,
però és als ossos on aquest dolor perdura,
insistent, com un grapadet de pols sorrenca.
L’aire es cargola, es descargola, empeny, escampa
fotografies damunt aquestes tovalles
on tan difícil és acabar-se el sopar
ara que no hi ets, ara que el menjador s’omple
amb les papallones absurdes del record.
Intento fixar-los les ales amb agulles
ben fines, però sense voler em punxo els dits
i els llavis. I ja no puc dir, ja no puc fer
res més que passar-les d’una mà a una altra mà:
fotografies com petites calaveres
entre el ser del passat i el no ser del present.


Francesc Parcerisas feia aquesta exposició de la seva obra on "considera que la poesia de l’autora reuneix tres elements que els lectors no acostumem a trobar plegats: la profunditat de l'impacte de l'experiència poetitzada, la riquesa insòlita de les imatges amb què aquesta experiència és recreada al poema, i la posició ambigua de la veu que escriu."

La poesia de Jüri Talvet

DONDE HABITA LA MEMORIA

El papel es tan sólo aire con bordes
que se empapa de todas las palabras
no es mucho más seguro ni más frágil
que una vieja pizarra o una pantalla
saturada de nervios electrónicos.
El viento abrió de un soplo la ventana.
¿De quién era la mano ingrávida que acarició
los cabellos de un niño que dormía?
¿De qué estremecidas frondas
de qué gotitas de niebla en los labios
de qué clamor de hierba fue compuesto
el cantar de los cantares?

Tras un muro levantado con papel
con falsos nervios y pizarra
(¿te atreves?) habita la memoria
(¿has empezado a planear tu huida
tal vez tu retorno?) guarda
los olvidos y de paso perdónate
las incertidumbres que has tenido hoy.



Jüri Talvel. (2010) Del sueño, de la nieve (Antología 2001-2009). Ediciones de Poesía Olifante
Traducción por Albert Lázaro-Tinaut

Dijous a la Vila de Gràcia

Inauguració el dia 5 d’octubre, a les 20h, a la Sala Atelier de Barcelona (Plaça Rovira i Trias, 9)

“A 33 R.P.M”
Experimentacions corpòries de Marie-France Veyrat (Lyon, 1951)

Pistes falses d'en Joan-Elies Adell

Així és tot poema. No el cant perfecte,
sinó un fred quasi blau que ratlla els vidres.
Una passió de musculatura
infatigable. Unes ales esteses.
La distància anònima d'uns ulls.
El silenci obstinat d'un meandre.
Una pell que, a poc a poc, s'esvaeix.
Així és tot poema. Un monòleg d'ombres.
L'escenari abreujat d'un conflicte.
La imprecisió del sentiment.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

gregari

esplet

tolir-se

embulla