L’exposició de Poesia Visual romandrà oberta del 6 al 22 de novembre del 2009, però crec que conèixer en persona a Toni Prat és tot un valor afegit i entenedor a la seva bellíssima poesia VisualTabelària Edicions. 2008
6/11/09
Poesia Visual
Aquesta tarda a les 19h, la sala de la Caixa de Manlleu de Manlleu inaugura l’exposició “Eloqüències” del poeta visual Toni Prat.
L’exposició de Poesia Visual romandrà oberta del 6 al 22 de novembre del 2009, però crec que conèixer en persona a Toni Prat és tot un valor afegit i entenedor a la seva bellíssima poesia Visual
L’exposició de Poesia Visual romandrà oberta del 6 al 22 de novembre del 2009, però crec que conèixer en persona a Toni Prat és tot un valor afegit i entenedor a la seva bellíssima poesia Visual
5/11/09
Dijous a la Vila de Gràcia
El Programa d’Actuació del Districte (PAD) de Gràcia 2008-2011 ens explica les intervencions, les actuacions i els serveis que s’impulsen i es duen a terme en el barri de Gràcia.
En el segon eix de la PAD de Gràcia, dins de les mesures d’Espai Públic, s’anomena “millorar l’espai públic a partir d’actuacions de manteniment urbanístic i de neteja”.
Si el Govern del districte de Gràcia aposta “per la millora de la qualitat de vida i el treball conjunt per un districte equilibrat en els seus usos”, m’agradaria saber si la neteja del barri es pot definir com UN REPTE DE LA CONVIVÈNCIA AMB ELS ESPAIS PER A ÚS DELS NENS.
Els parcs que comporten el Barri de Gràcia no necessiten prioritzar el disseny, ni promoure el debat d’integració, ni el foment dels valors de la convivència als casals d’estiu del barri, ni iniciar cap estadística d’ús cívic.
El que es necessita és aquest punt del PAD: Neteja i actuacions de civisme (Observatori de Convivència. El que necessitem és que s’apliquin mesures per a la intensificació de la neteja dels parcs i carrers, mesures de reducció de l’impacte de la contaminació acústica al costat dels parcs del Barri de Gràcia i la convivència dels camins escolars.
En el segon eix de la PAD de Gràcia, dins de les mesures d’Espai Públic, s’anomena “millorar l’espai públic a partir d’actuacions de manteniment urbanístic i de neteja”.
Si el Govern del districte de Gràcia aposta “per la millora de la qualitat de vida i el treball conjunt per un districte equilibrat en els seus usos”, m’agradaria saber si la neteja del barri es pot definir com UN REPTE DE LA CONVIVÈNCIA AMB ELS ESPAIS PER A ÚS DELS NENS.
Els parcs que comporten el Barri de Gràcia no necessiten prioritzar el disseny, ni promoure el debat d’integració, ni el foment dels valors de la convivència als casals d’estiu del barri, ni iniciar cap estadística d’ús cívic.
El que es necessita és aquest punt del PAD: Neteja i actuacions de civisme (Observatori de Convivència. El que necessitem és que s’apliquin mesures per a la intensificació de la neteja dels parcs i carrers, mesures de reducció de l’impacte de la contaminació acústica al costat dels parcs del Barri de Gràcia i la convivència dels camins escolars.
1/11/09
Poesia de TOTS SANTS
Totes les hores
hi regalimen memòria
de fang embegut.
Unes flors de novembre
es miren, massa tard.
*
Vora el temps d’hivern
duc la mort en mi
i el mar es fa més ample
de pregàries i anècdotes.
He errat desitjos conscients.
*
Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.
29/10/09
Dijous a la Vila de Gràcia
Existeix un espai de tarda al barri de Gràcia, la xocolateria La Nena, on s’exhala el seu baf càlid en un bell ordre de persones assegudes en cadires de fusta.
Un espai de gestos, cada cop més sincers, de jocs, de llibres, van inclinant-se a la taula i als pastissos de la casa.
Xocolateria La Nena
c/Ramon i Cajal, 32
28/10/09
Presentació: Banalitats
Us convido des del blog, a la presentació del llibre de poesia Banalitats, del poeta eslovè Brane Mozetic, editat a Jardins de Samarcanda, d’Eumo Editorial.
“Brane Mozetic (Ljubljana, 1958) soscava a Banalitats els fonaments de la seva pròpia revolta. La recerca d'un amor físic sense frens descompon la percepció del poeta en una consciència lúcida i en un cos sense capacitat d'emocions. Com unir-los? Com evitar que el plaer es converteixi en una altra classe d'uniforme? Al final, queda només la tossuda presència d'un jo que anota, insubornable, tot allò que hi ha hagut. I reivindica amb la força d'una declaració política tot allò que suposadament no és digned'existir. La banalitat de la vida és travessada per instants ínfims que es graven a la ment amb nitidesa fotogràfica. Encara que hagi conservat la imatge, ha perdut el món al qual pertany. Els versos durs de Mozetic ens diuen que tot és efímer.”
En l'acte hi prendrà part l'escriptora Simona Škrabec (traductora de l'obra), el poeta Víctor Obiols i l'actriu Montse Vellvehí, que llegirà una selecció de poemes.
Llibreria Catalònia
Ronda Sant Pere, 3
Barcelona
“Brane Mozetic (Ljubljana, 1958) soscava a Banalitats els fonaments de la seva pròpia revolta. La recerca d'un amor físic sense frens descompon la percepció del poeta en una consciència lúcida i en un cos sense capacitat d'emocions. Com unir-los? Com evitar que el plaer es converteixi en una altra classe d'uniforme? Al final, queda només la tossuda presència d'un jo que anota, insubornable, tot allò que hi ha hagut. I reivindica amb la força d'una declaració política tot allò que suposadament no és digned'existir. La banalitat de la vida és travessada per instants ínfims que es graven a la ment amb nitidesa fotogràfica. Encara que hagi conservat la imatge, ha perdut el món al qual pertany. Els versos durs de Mozetic ens diuen que tot és efímer.”
En l'acte hi prendrà part l'escriptora Simona Škrabec (traductora de l'obra), el poeta Víctor Obiols i l'actriu Montse Vellvehí, que llegirà una selecció de poemes.
Llibreria Catalònia
Ronda Sant Pere, 3
Barcelona
25/10/09
Luis García Montero
En el llibre Poesía, cuartel de invierno (Ed. Seix Barral) de Luis García Montero (http://www.luisgarciamontero.com/) he trobat una sèrie de nines russes, per la multiplicitat que té en sentit i forma
“La ironía obliga al poeta a escribir vigilándose”
22/10/09
9è Festival de Poesia de Sant Cugat
Sessions poètiques al Museu i al Terra Dolça
Dins del IX Festival de Poesia de Sant Cugat, veniu a gaudir del "Nocturn per a cinc veus", amb Lluís Calvo, Jordi Julià, Sònia Moll, Víctor Obiols i David Mengual al contrabaix.
Nocturn per a cinc veus
Espai gastronòmic i cultural Terra Dolça
c. Enric Granados, 8
Sant Cugat del Vallès
Coordina: Francesc Parcerisas
Foto: Localpres
20/10/09
Poetes catalans. Andreu Gomila
callao 253 (5)
Dormir vestit.
Abassegat per la son i el fred.
Camisa, texans, fins i tot
els calcetins.
Llum fosca d'un horabaixa
que comença sense mi.
Morir vestit.
En la inexistència latent
d'haver d'enfrontar-se
a rius vessats d'oli
per la mà desproporcionada
de l'home.
Somiar vestit.
Respirar per un carrer
disfressat d'home,
congriant mirades inexistents.
I una ànima que cerca
la matèria de què estem fets.
Andreu Gomila
Diari de Buenos Aires
"No em conec com sóc, sinó com davant meu aparec."
I. KANT
I. KANT
Dormir vestit.
Abassegat per la son i el fred.
Camisa, texans, fins i tot
els calcetins.
Llum fosca d'un horabaixa
que comença sense mi.
Morir vestit.
En la inexistència latent
d'haver d'enfrontar-se
a rius vessats d'oli
per la mà desproporcionada
de l'home.
Somiar vestit.
Respirar per un carrer
disfressat d'home,
congriant mirades inexistents.
I una ànima que cerca
la matèria de què estem fets.
Andreu Gomila
Diari de Buenos Aires
18/10/09
Recital poètic a Olèrdola
Natura i poesia
Versos cantats i xiulats
El cicle “Poesia als parcs”, coordinat per Carles Hac Mor i Ester Xargay, reivindica la virtut de cantar, d’entonar, d’afinar versos agombolats pels sons que emanen dels espais silvestres.
Aquest diumenge d'octubre, a les 12h, al Parc d'Olèrdola, al Conjunt Històric del poble tenim el gust de gaudir de la poesia de Montserrat Abelló i Ricard Garcia.
Versos cantats i xiulats
El cicle “Poesia als parcs”, coordinat per Carles Hac Mor i Ester Xargay, reivindica la virtut de cantar, d’entonar, d’afinar versos agombolats pels sons que emanen dels espais silvestres.
Aquest diumenge d'octubre, a les 12h, al Parc d'Olèrdola, al Conjunt Històric del poble tenim el gust de gaudir de la poesia de Montserrat Abelló i Ricard Garcia.
15/10/09
Dijous a la Vila de Gràcia
Si passegem pel carrer Verdi, a l’alçada del carrer de Santa Perpètua, ens trobem una casa datada de 1910. Va ser ideada per l’arquitecte Joaquim Ruiz Millet l'any 1987, amb la col·laboració de l’escriptora Anna Planella: Galeria H2O.
Joaquim Ruiz Millet ha estat sempre implicat en activitats culturals, des de la realització de curts fins la participació de revistes d’art i literatura. Ha publicat llibres de poesia: 1 empieza acaba 1 (Ed. Libertarias. Madrid 1988) i El núcleo de la resistencia (Años de Felicidad. Ed. Libertarias. Madrid 1994), juntament amb llibres d’arquitectura: Barbar Corsini. Arquitectura. 1953-1994, editats des de l’Editorial de Galeria H2O. L’Editorial Galeria H2O té la col·lecció d’Arquitectura, Les Idiotes i La Bruna està contenta.
Ana Planella Bonet és una escriptora amb novel·les editades: El niño que amaba sus pies de pato, Paula dos pulgares, La reina de Cartago.
Joaquim Ruiz Millet ha estat sempre implicat en activitats culturals, des de la realització de curts fins la participació de revistes d’art i literatura. Ha publicat llibres de poesia: 1 empieza acaba 1 (Ed. Libertarias. Madrid 1988) i El núcleo de la resistencia (Años de Felicidad. Ed. Libertarias. Madrid 1994), juntament amb llibres d’arquitectura: Barbar Corsini. Arquitectura. 1953-1994, editats des de l’Editorial de Galeria H2O. L’Editorial Galeria H2O té la col·lecció d’Arquitectura, Les Idiotes i La Bruna està contenta.Ana Planella Bonet és una escriptora amb novel·les editades: El niño que amaba sus pies de pato, Paula dos pulgares, La reina de Cartago.
La Galeria H2O és una galeria d’arquitectura, disseny i fotografia, però també d’art contemporani i de poesia visual. En aquest mes d’octubre, del 6 al 31, hi ha l’exposició “Lunes” de Päivi Koskinen.
Päivi Koskinen és una fotògrafa nascuda l’any 1977 , que viu i treballa entre Barcelona i Hèlsinki.
La seva exposició “Lunes” reflecteix la rutina i la frustració de les persones pel pas del temps, provocant sentiments de por, d’inquietud. El corrent de la pròpia societat ens dissuadeix a l’hora de entreveure les possibilitat com a individus i és en el símbol de l’aigua la metàfora de puresa d’aquesta frustració, o simplement la netedat de descarregar tot els sentiment de tot un dia.
La seva exposició “Lunes” reflecteix la rutina i la frustració de les persones pel pas del temps, provocant sentiments de por, d’inquietud. El corrent de la pròpia societat ens dissuadeix a l’hora de entreveure les possibilitat com a individus i és en el símbol de l’aigua la metàfora de puresa d’aquesta frustració, o simplement la netedat de descarregar tot els sentiment de tot un dia.
13/10/09
Tanaka Teatre
Una companyia de teatre que s’ha consolidat en el món de l’espectacle català. Un teatre especial de colors, riatlles i expressions bellíssimes amb l’Ariadna Matas i l’Elsa Lluch. Elles en diuen que “és una crema de color groguenc que s’extreu de l’escorça d’un arbre molt abundant a Birmania. Els infants se la posen a la cara per protegir-se del sol. S’aplica dibuixant cercles sobre les galtes.”
En el món de Tanaka tenen cinc espectacles voltant de volves de somriures: Els viatges de Lilian, Contes del món de les germanes Baldufa, Un món (i un munt!) de dracs, Contes del mar i tot un món a la carta d’art teatral per a infants i adults.
Ens mereixem un somriure de colors en els llavis!
12/10/09
Jaime Gil de Biedma
Lunes
Però después de todo, no sabemos
si las cosas no son mejor así,
escasas a propósito... Quizá,
quizá tienen razón los días laborables.
Tú y yo en este lugar, en esta zona
de luz apenas, entre la oficina
y la noche que viene, no sabemos.
O quizá, simplemente, estamos fatigados.
8/10/09
Dijous a la Vila de Gràcia
Foto: Ricard CugatA finals de l’any vinent, la sala de Gràcia tornarà a entrar en funcionament. El director del Lliure, Àlex Rigola, va signar amb les quatres administracions del consorci del Lliure (L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la Diputació, el Ministerio de Cultura) el període del contracte del 2010 al 2012.
Gràcia opta a fomentar la creació textual d’autors catalans, impulsar els nous llenguatges expressius amb formats adaptats a l’aforament de la sala. El teatre recuperarà la seva funció de local d’assatjos.
4/10/09
Poetes catalans. Joan-Elies Adell
A la revista nº4 d’ADARVE (Revista de Crítica y Creación Poética), Ramon SANZ fa un estudi crític: Hipòtesis de constància, de la poesia de Joan-Elies Adell.
Dels 8 poemes de l’estudi de Sanz, "Conversa d’un ascensor", és un poema inèdit, juntament amb el poema "Jersei"; la resta formen part dels seus poemaris Encara una olor, La degradació natural dels objectes i Pistes Falses.
Un poema on els límits del llenguatge poètica expressen la realitat i la pròpia persona. Aquest anàlisi constat de l’observació d’un mateix.
Si en los textos previos Adell declaraba la nostalgia de un tiempo, unos objetos, seres desaparecidos o distantes, en “Conversación de ascensor" expresa un sentimiento de impasse entre diversos tiempos, entre la incertidumbre del porvenir, hacia el que ahora dirige la mirada, y un pasado que, pese a querer dejar atrás (el deseo de un corazón distinto, que no lata con el compás de ayer, y de cicatrizar la herida, / la hemorragia vital), pervive y se confunde con el presente (cielos simultáneos) -segons Ramon Sanz.
Joan-Elies Adell un poeta que estalono per la seva qualitat poètica.
Dels 8 poemes de l’estudi de Sanz, "Conversa d’un ascensor", és un poema inèdit, juntament amb el poema "Jersei"; la resta formen part dels seus poemaris Encara una olor, La degradació natural dels objectes i Pistes Falses.
CONVERSA D’ASCENSOR
Avui només tinc paraules per a un hivern
que encara no ha començat. Per a l‟estranyesa
d‟un octubre en què no acaba d‟irrompre el fred.
L‟armari reclama una renovació, la roba d‟estiu
que ja tenim avorrida. Els abrics s‟amunteguen
pacients a l‟espera d'un sòlid vent gelat.
Només tinc paraules per a uns núvols baixos
que, en superposar-se, m‟ofereixen l‟espectacle
de cels simultanis, d‟un sol civilitzat que m‟empeny
a seure tranquil·lament en una terrassa, com si algú
m‟esperés, i l‟espera formés part d‟alguna estranya alegria.
Paraules per no parlar de res, o per trasplantar-me
un cor diferent, que no bategue amb el ritme d‟ahir,
que ho faça d‟una manera esporàdica, intervinguda,
amb precisió de cirurgià. La meua veu s‟entrebanca,
també m'ho noto, brusca com una porta giratòria
d'un hotel massa antic, i es converteix en
una rèmora capaç d‟imantar les rotacions dels astres. Et bastarà
sentir un contacte per fer un diagnòstic correcte.
Tocar l‟aigua com es toca un cos i així cicatritzar les ferides
d‟una hemorràgia vital. Per a una previsible conversa
d‟ascensor avui només tinc unes poques paraules.
Un part meteorològic injectat de tebior, inclement i rutinari.
Un poema on els límits del llenguatge poètica expressen la realitat i la pròpia persona. Aquest anàlisi constat de l’observació d’un mateix.
Si en los textos previos Adell declaraba la nostalgia de un tiempo, unos objetos, seres desaparecidos o distantes, en “Conversación de ascensor" expresa un sentimiento de impasse entre diversos tiempos, entre la incertidumbre del porvenir, hacia el que ahora dirige la mirada, y un pasado que, pese a querer dejar atrás (el deseo de un corazón distinto, que no lata con el compás de ayer, y de cicatrizar la herida, / la hemorragia vital), pervive y se confunde con el presente (cielos simultáneos) -segons Ramon Sanz.
Joan-Elies Adell un poeta que estalono per la seva qualitat poètica.
1/10/09
Dia 1...
Un dia de pluja macilenta, de vent xafogós i de massa gent pel carrer. He començat a endegar a la taula poemes i altres anotacions; a glatir estímuls poètics i deixar els sentiments a la banda del coixí.
He recordat el que em va dir una poetessa... comença a escriure el poemari amb la dedicatòria, així el veuràs reflectit.
I així ho fet. In memoriam Dolors Dalmau i Seba.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)