Dels 8 poemes de l’estudi de Sanz, "Conversa d’un ascensor", és un poema inèdit, juntament amb el poema "Jersei"; la resta formen part dels seus poemaris Encara una olor, La degradació natural dels objectes i Pistes Falses.
CONVERSA D’ASCENSOR
Avui només tinc paraules per a un hivern
que encara no ha començat. Per a l‟estranyesa
d‟un octubre en què no acaba d‟irrompre el fred.
L‟armari reclama una renovació, la roba d‟estiu
que ja tenim avorrida. Els abrics s‟amunteguen
pacients a l‟espera d'un sòlid vent gelat.
Només tinc paraules per a uns núvols baixos
que, en superposar-se, m‟ofereixen l‟espectacle
de cels simultanis, d‟un sol civilitzat que m‟empeny
a seure tranquil·lament en una terrassa, com si algú
m‟esperés, i l‟espera formés part d‟alguna estranya alegria.
Paraules per no parlar de res, o per trasplantar-me
un cor diferent, que no bategue amb el ritme d‟ahir,
que ho faça d‟una manera esporàdica, intervinguda,
amb precisió de cirurgià. La meua veu s‟entrebanca,
també m'ho noto, brusca com una porta giratòria
d'un hotel massa antic, i es converteix en
una rèmora capaç d‟imantar les rotacions dels astres. Et bastarà
sentir un contacte per fer un diagnòstic correcte.
Tocar l‟aigua com es toca un cos i així cicatritzar les ferides
d‟una hemorràgia vital. Per a una previsible conversa
d‟ascensor avui només tinc unes poques paraules.
Un part meteorològic injectat de tebior, inclement i rutinari.
Un poema on els límits del llenguatge poètica expressen la realitat i la pròpia persona. Aquest anàlisi constat de l’observació d’un mateix.
Si en los textos previos Adell declaraba la nostalgia de un tiempo, unos objetos, seres desaparecidos o distantes, en “Conversación de ascensor" expresa un sentimiento de impasse entre diversos tiempos, entre la incertidumbre del porvenir, hacia el que ahora dirige la mirada, y un pasado que, pese a querer dejar atrás (el deseo de un corazón distinto, que no lata con el compás de ayer, y de cicatrizar la herida, / la hemorragia vital), pervive y se confunde con el presente (cielos simultáneos) -segons Ramon Sanz.
Joan-Elies Adell un poeta que estalono per la seva qualitat poètica.
1 comentari:
Sens dubte, una preferència compartida, la de la poesia de Joan-Elies Adell.
Fel.licitats pel teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada