28/1/09

Una poesia de nit

e.e. cummings dibuixava estructures poemàtiques tal com les veia en els seus ulls. Un poema on es troben més sentits dels escrits entre parèntesis i paraules entretallades a propòsit.

62

a la

Primavera arriba(nin-
gú no
li pregunta el nom)

un adobador
de coses

amb impacients
dits(amb
pacients
ulls)re

-nova-

refà el que
altra
-ment hau
-ríem llen-

çat(i la seva
veu rierol
-brillant flor-
tendre ocell
-de seguit estima

els nens
i el sol i

les muntanyes)a l'abril(però
si
Somrigués)arriba

Ningú no ho sabrà



4 comentaris:

Cèlia ha dit...

Uf, és com llegir un poema quan estàs extremadament cansat!

TRAPEZISTA ha dit...

A l'antologia falta un poema (crec) imprescindible: may i feel.

Laura Dalmau ha dit...

Óscar,
Sí, el poema "may i feel" no està en l'antologia. Sincerament, desconec aquest poema. Me'l podràs enviar?

Laura Dalmau ha dit...

Cèlia, jo diria que és extremadament deliciós.