"No em conec com sóc, sinó com davant meu aparec."
I. KANT
I. KANT
Dormir vestit.
Abassegat per la son i el fred.
Camisa, texans, fins i tot
els calcetins.
Llum fosca d'un horabaixa
que comença sense mi.
Morir vestit.
En la inexistència latent
d'haver d'enfrontar-se
a rius vessats d'oli
per la mà desproporcionada
de l'home.
Somiar vestit.
Respirar per un carrer
disfressat d'home,
congriant mirades inexistents.
I una ànima que cerca
la matèria de què estem fets.
Andreu Gomila
Diari de Buenos Aires
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada