Una anècdota curiosa: vam portar llibres de poesia a l'escola i els anàvem deixant sobre d'una taula molt gran, com si preparéssim un sant Jordi. teníem més de tres-cents volums de poesia i vaig dir als nois/es: només en podeu triar un. Cadascú va anar remenant però tenien un temps limitat. Curiosament, els alumnes amb més dificultat d'aprenentatge van escollir Brossa. Quan van explicar el perquè i què en podien dir d'algun poema escollit a l'atzar per ells mateixos vaig quedar al·lucinada, amb tant poc, ells havien captat molt!
Cèlia, ets professora? La poesia visual d'en Brossa va més enllà del llenguatge escrit i el sentit de la imaginació dels adolescents encara no està encasellat com la d’alguns adults. Molt interessant haver escoltat la resposta del perquè.
4 comentaris:
Mai no és tard per aprendre!, ni per enriquir la nostra llengua estimada.
Un petó!
Sí Mariona, l’aprenentatge poètic sempre és constant...
;O)
Una anècdota curiosa: vam portar llibres de poesia a l'escola i els anàvem deixant sobre d'una taula molt gran, com si preparéssim un sant Jordi. teníem més de tres-cents volums de poesia i vaig dir als nois/es: només en podeu triar un. Cadascú va anar remenant però tenien un temps limitat. Curiosament, els alumnes amb més dificultat d'aprenentatge van escollir Brossa. Quan van explicar el perquè i què en podien dir d'algun poema escollit a l'atzar per ells mateixos vaig quedar al·lucinada, amb tant poc, ells havien captat molt!
Cèlia, ets professora?
La poesia visual d'en Brossa va més enllà del llenguatge escrit i el sentit de la imaginació dels adolescents encara no està encasellat com la d’alguns adults. Molt interessant haver escoltat la resposta del perquè.
Publica un comentari a l'entrada