8/11/08

Una funció mínima en el llenguatge poètic





4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mai no és tard per aprendre!, ni per enriquir la nostra llengua estimada.


Un petó!

Laura Dalmau ha dit...

Sí Mariona, l’aprenentatge poètic sempre és constant...
;O)

Cèlia ha dit...

Una anècdota curiosa: vam portar llibres de poesia a l'escola i els anàvem deixant sobre d'una taula molt gran, com si preparéssim un sant Jordi. teníem més de tres-cents volums de poesia i vaig dir als nois/es: només en podeu triar un. Cadascú va anar remenant però tenien un temps limitat. Curiosament, els alumnes amb més dificultat d'aprenentatge van escollir Brossa. Quan van explicar el perquè i què en podien dir d'algun poema escollit a l'atzar per ells mateixos vaig quedar al·lucinada, amb tant poc, ells havien captat molt!

Laura Dalmau ha dit...

Cèlia, ets professora?
La poesia visual d'en Brossa va més enllà del llenguatge escrit i el sentit de la imaginació dels adolescents encara no està encasellat com la d’alguns adults. Molt interessant haver escoltat la resposta del perquè.