(el blog poètic de Laura Dalmau)
Des de la banyeraLentament, la remor suspesamés arran del cos que mai,ignora el seu silenci.Es dilata el somiar de l’aigua,reflectint les hores perfumadesen aquest excés de lleugeresa,sense fons de sabó.
un moment que el temps es para
M'ha agradat molt!Una abraçada!
Sí, aquesta mínim expressió de temps que en gaudim…
Gràcies uribetty!!!Mil petons químics
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
un moment que el temps es para
M'ha agradat molt!
Una abraçada!
Sí, aquesta mínim expressió de temps que en gaudim…
Gràcies uribetty!!!
Mil petons químics
Publica un comentari a l'entrada