27/5/08

Poesies



Des de la banyera

Lentament, la remor suspesa
més arran del cos que mai,
ignora el seu silenci.
Es dilata el somiar de l’aigua,
reflectint les hores perfumades
en aquest excés de lleugeresa,
sense fons de sabó.


4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un moment que el temps es para

Uribetty ha dit...

M'ha agradat molt!

Una abraçada!

Laura Dalmau ha dit...

Sí, aquesta mínim expressió de temps que en gaudim…

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies uribetty!!!
Mil petons químics