MARC MASDEU. Els Escalfadors. 2004.
La competició original
La competició no era entre ella i jo...
(l'agressió brusent de la intel·ligència
escantonada a cops de peu
procedia a esculpir altres fantasmes:
s'imposava la variable invariable,
els terminis vençuts,
l'almoina estèril,
el silenci cornut.)
La competició érem ella i jo,
no podia existir sense nosaltres;
com gairebé res. Perquè no som més
que el punt i seguit després de la mort
que es reprodueix a cada desig
impossible perquè sí.
8/1/08
eròtica
Un cop els llums de Nadal s’han desat a l’altell, he començat a enllaçar versos eròtics…
Tinc un desfici imaginari, tinc que reconeixeu, he deixat de censurar la vergonya i l’he escampada per fulls, això sí, amb lletra petita i escrita a mà amb retolador negre. El plaer d’escriure a mà em fa descobrir les rimes ben sonants sota el meu mirall.
Tinc un desfici imaginari, tinc que reconeixeu, he deixat de censurar la vergonya i l’he escampada per fulls, això sí, amb lletra petita i escrita a mà amb retolador negre. El plaer d’escriure a mà em fa descobrir les rimes ben sonants sota el meu mirall.
I, per fi, hi ha les mans
damunt la suor imaginària
nua de vergonya, entre cames.
7/1/08
POEMES DE FAMÍLIA
Divendres 11, a les 19:30h
La Sala d’Actes de la Casa Elizalde de Barcelona
La Sala d’Actes de la Casa Elizalde de Barcelona
(c. València, 302)
Veniu a sentir llegir poesia escrita!
Recital de música i poesia sobre la família a càrrec de depoètica.
Veniu a sentir llegir poesia escrita!
Recital de música i poesia sobre la família a càrrec de depoètica.
Amb la presència d’un grup de consumidors de poesia (Laura Dalmau) que hem col·laborat amb la coordinació d’Adriana Ferran Pardines.
4/1/08
Carta al Reis Mags
S'acosta la Nit de Reis, on es farà realitat la màgia dels infants. Moments de placidesa en què tot s'agombola, xiuxiuejant innocència.
Com m'agradaria creure en l'il·lusió i flairar el seu cos femení, somiador?
Prop de la finestra, a puntetes, el temps se m'ha endut mossecs de bells somnis fidels... Puc descarregar-me llibres de poesia i pel·lícules de personatges famolencs, saviesa i somnis escrits, fins i tot companyia per la carn d'olla... però quan els dies siguin caducats qui clickarà els meus somnis perduts?
1/1/08
Bon...
Any 2008
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló
Dins l'esfera del temps
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló
Dins l'esfera del temps
31/12/07
Acomiadem el 2007
Rere un poema de Maria Mercè Marçal
El vell matalasser
duu núvols per bufanda,
melangia al bigot
i uns pals batibullaires
que trasmuden els flocs
en fulls de calendari
-viatgers, anys amunt
en cerca de paraules
desterrades fa temps
a les golfes més altes,
quan l'hivern destapà
el bot gros dels mals aires-.
El vell matalasser
duu núvols per bufanda:
bé els esbandirà el sol
que té sota la màniga.
El vell matalasser
duu núvols per bufanda,
melangia al bigot
i uns pals batibullaires
que trasmuden els flocs
en fulls de calendari
-viatgers, anys amunt
en cerca de paraules
desterrades fa temps
a les golfes més altes,
quan l'hivern destapà
el bot gros dels mals aires-.
El vell matalasser
duu núvols per bufanda:
bé els esbandirà el sol
que té sota la màniga.
23/12/07
Delirium
Un circ sensorial rere un nom DELIRIUM, un espectacle d’acrobàcies, ballarins, percussió africana, hologrames i elements multimèdia, acompanyat d’una música excepcional.
Foc. Percussió. Veus.
Fils de mans que s’engronxen
en capdells de cossos embalsamats
rere un sortilegi blanc de dansaires,
llançats a desfilar per l’aire
dins l’esfera del delirium
allargada per tambors africans
d’un circ de telons elàstics.
20/12/07
Maria Mercè Marçal
Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.
18/12/07
Adrienne Rich
A una poeta
El gel es trenca sota la pala
de metall un altre dia
rere els vidres glaçats llum boirosa
crueltat de l'hivern bloquejada la vida
t'embolcalla als vint
amb un barnús vell tot brut
de taques de llet de llàgrimes de pols
mentre rasques l'ou enganxar al plat
ressec de l'infant treus el tel
de la llet ara freda escorres bolquers
El llenguatge flota a punt de desaparèixer
encarnat sospira el tub fluorescent
primari afirma el dibuix gastat del terra
i dalt al sostre en el guix que penja riu la imago
i molt em temo que deixaràs d'existir
abans la teva ploma no espigoli en el teu cap farcit d'idees
perquè no ets suïcida
però ningú d'això en diu assassinat
Petites boques exigents et xuclen: Això és amor
No ho dic per a tu
que lluites per escriure les teves
paraules forcejant contracorrent
sinó per a aquelles altres dones emmudides
per la solitud la pols bosses de plàstic que vessen
i criatures en una casa
on el llenguatge flota i fila
avortament en
el bol
Trad. Montserrat Abelló, Cares a la finestra 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
El gel es trenca sota la pala
de metall un altre dia
rere els vidres glaçats llum boirosa
crueltat de l'hivern bloquejada la vida
t'embolcalla als vint
amb un barnús vell tot brut
de taques de llet de llàgrimes de pols
mentre rasques l'ou enganxar al plat
ressec de l'infant treus el tel
de la llet ara freda escorres bolquers
El llenguatge flota a punt de desaparèixer
encarnat sospira el tub fluorescent
primari afirma el dibuix gastat del terra
i dalt al sostre en el guix que penja riu la imago
i molt em temo que deixaràs d'existir
abans la teva ploma no espigoli en el teu cap farcit d'idees
perquè no ets suïcida
però ningú d'això en diu assassinat
Petites boques exigents et xuclen: Això és amor
No ho dic per a tu
que lluites per escriure les teves
paraules forcejant contracorrent
sinó per a aquelles altres dones emmudides
per la solitud la pols bosses de plàstic que vessen
i criatures en una casa
on el llenguatge flota i fila
avortament en
el bol
Trad. Montserrat Abelló, Cares a la finestra 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
12/12/07
Va de premis...
De novetats, de conferències, de traduccions, de clàssics, de poesia, amb què diferents editorials ens inunden la temporada per desintoxicar-nos de la nostra realitat. La vella realitat que retrata els sentiments humans, amagats darrere la modèstia d’escriptors que només tenen noms, verbs, adjectius –no tots-, i paraules entrellaçades a grapats que ens ofereixen amb la mà oberta al seu amfitrió: un personatge famolenc rere una consciència. La terra és ferma, no es mou davall el nostre caminar, però hi ha persones que sota un pentagrama saben bressolar les restes de pols poètica que reposen al damunt. Aquesta pols que s’alimenta d’anys d’experiència; aquests esgraons que ens fan pujar per la llibreria sense entendre el seu mig endreç.
L’escriptura és com un silenci ressentit que gesta dins, obligat a explorar-se en el punt neuràlgic dins de llençols nets de sentiments. Sols resten les pàgines llegides, assaonades, l’única veritat no assecada per carències necessàries. No ens limitem a escriure per fruit de l’atzar sinó que ens autoconvidem a publicar. I enguany, publicar en català es tradueix en guanyar un premi prou significatiu, sense comptar la intencionalitat del nou jurat.
I com deixa palès en Carles Hac Mor en el seu poemari M’he menjat una cama, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2003, publicat per Edicions Proa:
− Cal que em preocupi pel currículum que no tinc? Un entramat insòlit dins el món de la poesia.
L’escriptura és com un silenci ressentit que gesta dins, obligat a explorar-se en el punt neuràlgic dins de llençols nets de sentiments. Sols resten les pàgines llegides, assaonades, l’única veritat no assecada per carències necessàries. No ens limitem a escriure per fruit de l’atzar sinó que ens autoconvidem a publicar. I enguany, publicar en català es tradueix en guanyar un premi prou significatiu, sense comptar la intencionalitat del nou jurat.
I com deixa palès en Carles Hac Mor en el seu poemari M’he menjat una cama, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2003, publicat per Edicions Proa:
Significats atzarosos. Collage retallat.
Manca de gràcia, d’imaginació, de disseny
intencional. Histèria descontrolada.
Nota d’un membre de jurat de premi literari
− Cal que em preocupi pel currículum que no tinc? Un entramat insòlit dins el món de la poesia.
10/12/07
Somnis de molsa
He embastat amb fils de molsa
les boles de colors al volt de la casa.
La tendresa florida en la vostra mirada
daura l’enrenou de la festa,
en un petit desig de regal obert.
Un altre somni impertorbable
restarà desat a la memòria
per quan el vent bufi
falsos reis d’ivori, goluts de temors.
He empès el bleix a l’entrada
per si les ombres blanques s’acosten
folles sota el glaç. És Nadal!
29/11/07
El Nàufrag
El proper dimarts 4 de desembre de 2007 a les 19:30 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la presentació del llibre
EL NÀUFRAG
Joan Adell Álvarez
Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2006
La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Alícia Gili
amb la col·laboració de l’escriptora Sílvia Romero,
prologuista de la novel·la presentada.
El poeta Jordi Puerta llegirà fragments de l’obra.
EL NÀUFRAG
Joan Adell Álvarez
Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2006
La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Alícia Gili
amb la col·laboració de l’escriptora Sílvia Romero,
prologuista de la novel·la presentada.
El poeta Jordi Puerta llegirà fragments de l’obra.
26/11/07
Aigua, núvol, pluja, vent…
Rere la cançó de Joan Isaac s’alça el pròleg del mateix autor, Aigua, núvol, pluja,vent… un poemari de Joan Adell damunt papers en blanc, com si les ferides es guarissin per un repte, la vida d’una filla.
És tracta d’un bellíssim poemari de 32 versos, un monòleg interior d’una veu sensiblement extraordinària i madura.
En uns versos ens dius: «se’m fa difícil quantificar a pes el teu desig de viure o de morir». Gràcies per compartir aquest petit tros de vida...
És tracta d’un bellíssim poemari de 32 versos, un monòleg interior d’una veu sensiblement extraordinària i madura.
En uns versos ens dius: «se’m fa difícil quantificar a pes el teu desig de viure o de morir». Gràcies per compartir aquest petit tros de vida...
Tu m’ho expliques perplexa
i espantada. No ho entens.
T’imposen la presència obscena
i humiliant d’una infermera
profanant la teva intimitat.
Jo tampoc ho puc entendre.
Tal vegada, per guarir
una ànima esquerdada
cal despullar-la, d’antuvi,
de la seva dignitat.
Joan Adell Alvarez®
21/11/07
Poesies
Bulímia de cares menudes
La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que estan oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena en silenci, obstinada.
La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que estan oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena en silenci, obstinada.
16/11/07
Poesies
Hemorràgia de mots
Ens alcem en nom propi
en una hemorràgia de mots;
els rentarem estenent-los al deler.
La mà esclatarà dòcilment
desfent la inquietud, emmudint
el cordó que separa els contorns enfebrits.
Fluctuarem sota una voluntat aferrissada,
un flux de flor vermella cabussada
murmurant: - Aquesta és la meva sang
en empremtes d’obscenitats, alliberades.
Ens alcem en nom propi
en una hemorràgia de mots;
els rentarem estenent-los al deler.
La mà esclatarà dòcilment
desfent la inquietud, emmudint
el cordó que separa els contorns enfebrits.
Fluctuarem sota una voluntat aferrissada,
un flux de flor vermella cabussada
murmurant: - Aquesta és la meva sang
en empremtes d’obscenitats, alliberades.
13/11/07
Poetes catalans. Joan-Elies Adell
Us deixo paraules pròpies de Joan-Elies Adell del seu poemari ENCARA UNA OLOR, dividit en quatre apartats Ultramar, Les cares de l’instant, Com un cos i El ma en bellesa.
Si hagués de definir el llibre en un verb, li posaria ‘desenredar’. Desenredar el llenguatge amb una fragilitat plena de bellesa creativa.
POTSER
Sovint només és el potser
allò que importa. Potser el so
d’una veu neutra que et saps
incapaç de reconèixer
o el simple to d’una cançó
que et resulta ja insignificant.
Potser deixar encès el llum
i projectar les ombres
del teu cos nu mentre
es multipliquen en l’entrefosc.
Potser assumir simplement
la banalitat de les coses
mentre fas veure que es tracta
d’una olor difusa
que s’instal·la de tard en tard
en les terrasses de superfície llisa.
Joan-Elies Adell®
Si hagués de definir el llibre en un verb, li posaria ‘desenredar’. Desenredar el llenguatge amb una fragilitat plena de bellesa creativa.
POTSER
Sovint només és el potser
allò que importa. Potser el so
d’una veu neutra que et saps
incapaç de reconèixer
o el simple to d’una cançó
que et resulta ja insignificant.
Potser deixar encès el llum
i projectar les ombres
del teu cos nu mentre
es multipliquen en l’entrefosc.
Potser assumir simplement
la banalitat de les coses
mentre fas veure que es tracta
d’una olor difusa
que s’instal·la de tard en tard
en les terrasses de superfície llisa.
Joan-Elies Adell®
ET FAIG EXISTIR
Començ de dir el que em crema les paraules.
Brutes de temps, conscient de quanta pols
roman a les entranyes, dient coses
que a ningú no importen, importunes,
em reconeixeré tot palpant-les.
Són meues durant aquest breu transcórrer,
les posseixo amb la constància
gasiva de qui vol assaborir
cada matís, cada accent, cada flaire.
Tot i sabent-les abrusants i efímeres
les faig existir ara que les llegeixo.
Són paraules tan doloroses com
aquesta mar que es desdiu en la fugaç
insolència d’un no-res perpetu.
Joan-Elies Adell®
12/11/07
9/11/07
Poesies
Com es fan els r e c o r d s ?
Ara ja no recordo com era el tacte
de les teves mans ni com reies,
tot comptant els diumenges al matí
en una estesa plena de distància.
Se’m dissolen les olors de sabó
dins de nius d’aigua salada,
entre d’altres històries llençades
ara que he deixat caure les fulles
desant la calma.
I jo em pregunto: Com es fan els records
si s’han desprès de mi?
Ara ja no recordo com era el tacte
de les teves mans ni com reies,
tot comptant els diumenges al matí
en una estesa plena de distància.
Se’m dissolen les olors de sabó
dins de nius d’aigua salada,
entre d’altres històries llençades
ara que he deixat caure les fulles
desant la calma.
I jo em pregunto: Com es fan els records
si s’han desprès de mi?
8/11/07
Poesies
La vellesa d’un nom
A l’interior de la seva fragilitat
despertes aquest cos que dorm,
en el mutisme d’una malaltia
massa propera, impermeable a la resta,
i on només parla el seu idioma
plegant mocadors per les quatre arestes.
Amb la roba necessària, sense neguit,
s’envolta d’imatges efímeres d’un passat
alentint la seva marxa particular.
I et preguntarà si ets la seva filla
al recer d’una oculta tendresa
pel vol d’una memòria fragmentada
entre besades de somnis de vell infant.
A l’interior del teu arbre sublim
d’on habita l’oblit en un cos amat
des de fa tants anys, amb reclams
i passadissos amunt i avall,
el meu cor enveja aquesta bella serenitat
on una carícia és sols una carícia
que trena el rumb d’una família.
Laura Dalmau®
a Carme Sardó
6/11/07
Fundació Akwaba
Fundació Akwaba presenta: JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS, editat per Fundació Akwaba i Ed. La Quadriga.
Avui es presenta a la Llibreria Ona, a les 19h, el llibre Jocs de guerra, Cosa d’Infants. Amb la participació dels autors, Alícia Gatxica i Sílvia Romero, lectures de Jordi Puerta i Mercè Rigo i la música de Gunjam Band.
El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançò Alerté, sobre els nens soldats, i els materials didàctics per les escoles formen part de la campanya, I després de la guerra què? Que vol alertar i conscienciar a la nostra societat sobre les conseqüències d’una guerra per la població civil.
Jocs de Guerra, cosa d’infants, vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al Centre Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwba Cote d’Ivoire en col·laboració amb l’UNICEF.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)