Tinc un desfici imaginari, tinc que reconeixeu, he deixat de censurar la vergonya i l’he escampada per fulls, això sí, amb lletra petita i escrita a mà amb retolador negre. El plaer d’escriure a mà em fa descobrir les rimes ben sonants sota el meu mirall.
I, per fi, hi ha les mans
damunt la suor imaginària
nua de vergonya, entre cames.
2 comentaris:
Escriure a mà té un encant que estem perdent, et dón amés caliu, et fa propera la persona i el seu missatge. De tant en tant hauríem de recuperar les cartes a mà, amb olor de perfum, amb marques de llàgrimes o de pintallavis
Res del què m'amagui la vida deixerà un rastre tant clar com el sexe...
Publica un comentari a l'entrada