26/1/09

Tanka


Càncer

Escolta'm la mort
entre tàpies afòniques.
Són fils de dogmes.
Ignoren el gran secret:
El rovell de l'epidèmia.

11 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

molt trist

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

... i dolorós. Fa encongir el cor.

Laura ha dit...

vindran dies millors. Ànims.

T'

Laura Dalmau ha dit...

És la tristesa, el dolor, la ràbia, la impotència davant d'una malaltia promíscua.
Ahir una amiga em deia que era normal, que la majoria de gent pateix la malaltia o la desenvoluparà.
Però crec que els sentiments no es poden quantificar com a normals. Cadascú també estima d'una manera diferent.

Laura ha dit...

Actes de valentia

Veus estranyes que prejutgen
el plor de la carn covarda
quan el cos s'imposa el règim
de la constància tolida.
Els dies, com hematomes,
s'apilonen al cor fràgil
dels meus disset anys rocosos
i me'n fan mofa de lluny.
Per què la ment m'allargassa
les ombres fins que esdevinc
simulacre burlesc d'elles
mateixes?Per què aquesta por
de conquerir el mirall
a mitja veu? No hi ha hivern
ni son vitalici on ocultar-se.
Sols la flaire sensual
del desànim esborrant
l'objectiu immediat.
Ara sembla que el percaço.
Les mans són deu varetes
plenes de fantasia,
arquitectes del mot plàcid
on vull viure. Ja no parlo
de silencis. No. No em fan
pas tremolar la veu. Parlo
d'indòmits decibels. Parlo
d'actes de valentia.



és per a tu

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Laura, aquesta malaltia terrible és una prova per a persones valentes. Tot passarà i la vida et semblarà més meravellosa que abans. Una forta abraçada.

Laura Dalmau ha dit...

Laura, en aquestes hores de la nit he llegit aquest regal poètic, aquest acte de valentia. Gràcies per aquest magnífic poema!
Diumenge ens veurem a terres de l'alt Empordà i potser el vent s'endurà part d'aquest silenci que m'oxida la valentia.
Nanit Petita

Laura Dalmau ha dit...

Clara, gràcies per aquests ànims sincers.

Anònim ha dit...

De nit, al campanar,
la irreverent xafarderia
de les òlibes.

Els rossinyols insomnes, Pilar Cabot

M´agrada molt aquest poema.
Ja veuràs que tot anirà bé.
Gràcies per compartir les teves descobertes.
Gràcies osonenques
Imma

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Imma per compartir paraules des d'Osona tan aviat.

Cèlia ha dit...

Una ombra molt propera que cada família viu en qualsevol moment... de tota manera, una tanka preciosa!