62
a la
Primavera arriba(nin-
gú no
li pregunta el nom)
un adobador
de coses
amb impacients
dits(amb
pacients
ulls)re
-nova-
refà el que
altra
-ment hau
-ríem llen-
çat(i la seva
veu rierol
-brillant flor-
tendre ocell
-de seguit estima
els nens
i el sol i
les muntanyes)a l'abril(però
si
Somrigués)arriba
Ningú no ho sabrà
28/1/09
Una poesia de nit
26/1/09
Tanka

Càncer
Escolta'm la mort
entre tàpies afòniques.
Són fils de dogmes.
Ignoren el gran secret:
El rovell de l'epidèmia.
24/1/09
Una funció mínima en el llenguatge poètic
22/1/09
Modernitat de món fungible. Jordi Julià
Darrere cada reflexió, com acabem de veure, hi ha l'aprofitament d'un pensament passat que serveix de punt de partida per abundar-hi, i en tot cas reafirmar-lo, reformular-lo, o distanciar-se'n, i és per això que el terme realisme reflexiu em sembla una bona descripció del nou corrent de la lírica del tercer mil·lenni.
Una bona mostra d'aquest realisme reflexiu, el trobem en molts dels poemes d'Encara una olor (2003), de Joan-Elies Adell.
Sempre he sospitat del llenguatge.
De la fragilitat en què
m'acull. Passo hores fent de tafaner
per aquesta estranya quietud.
La seua llum és invisible.
Intento traçar el pas que m'encamine
d'una paraula equívoca a la seua
percepció. Poc importa si no
ho aconsegueixo. Escriure un poema,
per a mi, només significa en cada cas
la necessitat d'una tria
elemental ben cenyida a la confusió
amb què em mostro. Dibuixar la constància
d'una mirada que és ombra i neguit.
Acostumat a no entendre
en què consisteixen les línies
divisòries, m'apresso a fer
el llistat de totes les coses
que m'incomoden. Deixo al meu darrere,
amb tot, massa restes sòlides
que acabaran florint. Em limito
a mirar-les i els dono calor.
És la meua simple funció. Escrutar
aquestes mans que saben pujar les parets
mestres a cada frase. És en última
instància que el sentit arriba.
(...)
No fa altra cosa que expressar el misteri de la creació lingüística, però des de la distància de la incomprensió, no estrictament de l'origen inconegut d'aquest acte que funda del no-res, sinó també del propi llenguatge i, en definitiva, de l'individu.
Modernitat del món fungible. Jordi Julià
Angle Editorial. 2006
20/1/09
KOHAÜHTSUS
es complauen a invitar-te a la presentació del llibre
KOHAÜHTSUS
traducció a l'estonià, per Jüri Talvet, d'una selecció de poemes de
CARLOS VITALE
Farà la presentació Xènia Dyakonova.
Kristiina Holm llegirà alguns dels poemes en estonià.
Dimarts 20 de gener de 2008, a les 20 h
a la GALERIA ARTHOSTAL
19/1/09
Xè premi de Narrativa Breu “Víctor Mora”
El primer premi va ser per Lluís Julian Borrachina de Barcelona pel El nostre fantasma.
Els relats finalistas van ser :
Quan el temps és oror - Joaquim Toset
Dies Lauren Bacall - David Figueres
Buidor - Antoni Viadé
Només serveixo el meu amo - Marta Barretina
L’anècdota personificada - Laura González
Captiva - Mariona Lorente
Ca n’Alsina, història d’un quadre - Francesc Guinart
Coses que passen abans de morir - Josep M. Seró
Un viatge singular - Marina Martín
El daltonià - Xavier Vallès
Marfília - Lluís Julian
Lligams - Joan Cardona
El trencaclosques - Daniel Martínez
Somni a Riells - J. Víctor Gay Frias
El Jurat van ser : Mª Lluïsa Pazos de l’Editorial "La Busca", Víctor Pallàs professor de literatura catalana, Ignasi Ferre director de cinema, David Casellas professor de llegua i la secretària Núria Rodríguez
18/1/09
Bocins poètics
Dolors Insa va rebre el 2003 el Premi Bibliotecari de l’Any, per la seva tasca a favor de la promoció de la lectura i de la biblioteca, concedit per l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Des de la biblioteca de Concentaina que dirigeix es promouen diferents activitats de promoció de la lectura adreçades als pares i als usuaris de totes les edats. Cal destacar el blog de poesia infantil i juvenil.
16/1/09
14/1/09
12/1/09
Poetes nord-americans. e.e. cummings
e.e. cummings, un pur creacionista poètic.
QUATRE
V
a pesar de tot
el que respira i es mou, ja que el Destí
(amb llarguíssimes mans blanques
netejant cada plec)
esborrarà del tot les nostres ànimes.
-abans de sortir de la meva cambra
em giro, i (encorbant-me
durant tot el matí) beso
aquest coixí, amor
on els nostres caps van viure i ser.
IS 5
(1926)
10/1/09
Una funció mínima en el llenguatge poètic
9/1/09
Poesies

safrà
Es desplega fins a la fi del gra,
xop d’aigua, de groc ataronjat,
on comensals tenyits de dissabte
perden el costum d’escoltar-se.
Són dies més llargs que mai.
8/1/09
Poetes ucraïnesos. Anna Akhmàtova
A GUISA DE PREFACI
Vaig passar disset mesos d’aquells anys esgarrifosos del terror de Iejov fent cua davant la presó de Leningrad. Un dia, algú d’entre la multitud em va reconèixer. Darrere meu hi ha havia una dona, amb els llavis morats del fred, que , pel que es veia, no havia sentit mai el meu nom. Es va despertar de la intumescència en què tots ens trobàvem i em va preguntar, en un xiuxiueig a cau d’orella (allà tothom parlava xiuxiuejant):
-Vós ho podeu esciure, tot això?
I jo li vaig dir:
-Sí, puc.
I llavors, quelcom que s’assemblava a un somriure va lliscar per damunt d’allò que un co havi estat el seu rostre.
Leningrad, 1
d’abril de 1957
Rèquiem i altres poemes
(1935.1940)
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova
7/1/09
6/1/09
Nit de Reis

Les flaires dels fanalets m’ha portat el vostre ‘bona nit’. I les cartes ja són en una saca de color vermell del patge del Rei Melcior.
Reis Mags, hi ha cap desig més foll que el de negar un desig?
5/1/09
Poetes catalans. Joan Vinyoli
El Poema
No puc seguir vogant pel mateix llac.
On aniré? Tot m'és inconegut.
Què furga en mi? Furtivament, el mag
de la paraula, a fosques, ha vingut,
i s'ha instal·lat en un secret racó
del meu cervell, on tot el deslligat,
vague, dispers, en ordre ho ha posat,
operatiu en la confusió.
Ara el poema és un seguit de mots
que, del vell pòsit de dolor i sanglots
i crits de goig i sostingut anhel,
ha esdevingut en la negror del cel
llum polièdric que ens consola a tots,
mudant la mort en delusori tel.
3/1/09
Una funció mínima en el llenguatge poètic
2/1/09
Poesia Visual. Antoni Prat Oriols
Us exposo aquest poema visual d’en Toni Prat Oriols.
Després de formar part de l’homenatge de Joan Brossa, en el 10è aniversari de la seva mort, iniciat i impulsat per Ablogcedari Brossa (http://joanbrossa.blogspot.com/), crec que s’ha de tenir en consideració majusculada la poesia visual d’en Toni Prat.
La Literatura pot arribar de moltes maneres i la poesia visual catalana és part del nostre bagatge cultural propi de renovació constant, i com el mateix Toni Prat defineix la poesia visual "amb una riquesa d'eloqüència molt més gran que l’expressada per mitjà de les formes alfabètiques".
I preguntar-nos en quina mesura el món digital està influint en la construcció de les futures històries de la Literatura, seria un bon començar.
Des d'aquí us recomano el seu llibre.
