5/1/09

Poetes catalans. Joan Vinyoli

El Poema, a la memòria de Carles Riba, en el 20è aniversari de la seva mort.



El Poema

No puc seguir vogant pel mateix llac.
On aniré? Tot m'és inconegut.
Què furga en mi? Furtivament, el mag
de la paraula, a fosques, ha vingut,

i s'ha instal·lat en un secret racó
del meu cervell, on tot el deslligat,
vague, dispers, en ordre ho ha posat,
operatiu en la confusió.

Ara el poema és un seguit de mots
que, del vell pòsit de dolor i sanglots
i crits de goig i sostingut anhel,

ha esdevingut en la negror del cel
llum polièdric que ens consola a tots,
mudant la mort en delusori tel.

6 comentaris:

Albert ha dit...

En Joan Vinyoli també ha esdevingut (massa tard...) llum polièdric que ens consola a tots. Una part d'aquesta claror, la dels sentiments humans, hauria merescut rebre-la en els darrers anys de la seva vida!

Laura Dalmau ha dit...

Albert, jo també penso el mateix.

Margarida Aritzeta ha dit...

Aquest any en fa cinquanta, de la mort de Riba. L'homenatge al mestre és bellíssim. Un homenatge al clàssic, a l'arquitecte de la cultura... jo em quedo amb la bellíssima poesia de Vinyoli: tendresa, dolor, humanitat profunda, la vida i la mort amb imatges aparentment senzilles

Cèlia ha dit...

El seu punt de vista és d'una gran actualitat... Com és que això passa amb els grans pensadors?

Laura Dalmau ha dit...

Estic d'acord amb el que diueu Margarida i Cèlia!

Anònim ha dit...

Bona nit, fa anys que llegeix Vinyoli, quan faig algun viatge sol venir amb mi dintre la motxilla. De Vinyoli va néixer el meu " Claustre". En " Cercles " i en " Realitats" diu tanta cosa que ni frares, ni polítics, ni psicòlegs ni poetastres prediran ni mai no diran. Per a mi és el millor`poeta que ha tingut Catalunya, i altres indrets del món. Torna a llegir en els llibres/ ara que és tard./ Has de fer una altra vida"." Me'l va fer conéixer un altre molt bon poeta Vicent Alonso, llegiu " Del Clam de Jassó"

Salut i Poesia.
Isabel Garcia Canet