Bocins poètics

Aquesta setmana us enllaço un bocí poètic d’agraïment de mans del poeta RICARD GARCIA en el seu blog.

Gràcies Ricard!


El tanka, la bellesa de la seva forma lírica és el·líptica, com si expulsessis una excitació momentània en una acte conscient de racionalització i amb una simplicitat poètica extrema. Com deia l’americà Ezra Pound “un complex intel·lectual i emocional en un instant del temps”.
Escriure tankes contrau un arriscat compromís perquè la brevetat ha de ser sinònim de densitat per poder deixar la porta oberta als sentits.

Una funció mínima en el llenguatge poètic

Baula

Xerriquen

Soberg

Embalum

Poetes catalans. Joan Vinyoli

Sempre hi ha algú que mira sense mirar, rere els vidres del metro. Ens envoltem d’estranys, sí, però és cert que hi som. Avui és un dia de Vinyoli, els seus poemes ‘fixats’ conviden amb un to a mitja veu, fora d’hores.

L'EQUIVALENT

L'equivalent de què?

Tot, sempre,

té el seu equivalent:

la nit una pissarra plena

d'estels de guix, el dia un cavall blanc

vora la mar, l'hivern un vell decrèpit

i farfallós, la primavera un crit,

l'estiu incendis, crepitar de boscos,

la tardor vent d'aram, pàmpols morats,

vermells de posta.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Joan carregar de foscúries.

Poesies

no...

No. No malversis,
no esborris les paraules
d’antigues nafres.
La llum abaixa l’ordre
en el fons del corredor.

Seré lluny de tu
mentre els cucs s’emprovaran
els barrets del temps.

Bocins poètics

Bocins poètics és una nova secció plena de poesia, i un polsim d’il·lusió endiumenjat, per on s’abelleixen els meus poemes dins la xarxa cibernètica.

Aquest primer bocí poètic és a mans del blog d'en Jordi Cervera

Una funció mínima en el llenguatge poètic

hàlit

esbullant-se

grisalla

abellir

Poesies

anti- i –ònim

Poetes catalans. Susanna Lliberós

La periodista Susanna Lliberós ha guanyat el XXVIII Premi de Poesia de la Vila de Benissa, al País Valencià, amb el poemari Cel·les . Una síntesis de trenta-tres petites cel·les. La poeta ha utilitzat la cursiva en 13 poemes de forma distintiva, com si aquests poemes encapçalessin en off la resta en una necessitat pròpia.

Entre insolències i desoris
et suplicava el sexe i les paraules.
La insofrible exactitud
de l’hora en què venies
per fer-nos empassar el mirall
d’excuses i de dàtils.
I jo, cansada de les festes a deshora,
ja no et menjava el cos
ni les disculpes.
Tipa de tu
tipa de
sorra i de petjades,
em corprenia una altra volta
la sort que laxa el ventre,
com un joc de firaires.
Jac sola entre promeses
que els meus llavis s’han fet
de no tastar, a mitjanit
i nua,
la sal de les ametlles
i el sucre amable
de les teues espentes.

38 anys i un poema

Avui és el meu aniversari i el celebro ple d'espelmes de tots gustos, de tots colors i d'una sola textura, cera de la bona.



I un poema, -Sí, a tu,

amb el cognom d’herència
vas concebre les cuixes lactants
plenes d’urgència, als vuit mesos,
negant el teu últim instint.
I vas estrènyer per sempre més
la flassada del mestratge,
el silenci de la supervivència,
un setze de novembre,
amb una consigna: la insistència.

Gràcies mare!

Una funció mínima en el llenguatge poètic

feus

bivaquegen

solatge

aspriva

Homenatge a Josep Piera

Barcelona, divendres 14 de novembre.





14:00h- Edicions 62 homenatja Josep Piera. Dinar literari. Barcelona




19:30h- Presentació de Monodia de l'absència i de La sonrisa de la hierba y otros poemas


Hi intervenen Sam Abrams, Manuel Forcano i Vicent Berenguer.
Llibreria Catalònia. Barcelona

Ignasi Blanch

Avui us parlaré d’Ignasi Blanch i la seva il·lustració.

Un artista català que va traspassar fronteres, on es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien de Berlin. Coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, fou escollit per participar en el projecte internacional “East Side Gallery”, com a únic representant de l’estat espanyol.

Una bellesa en les textures de trama en blanc i negre, com si la poesia es trobés en el paper en blanc. Sempre m’han fascinat els dibuixos amb blanc i negre, i els d’Ignasi Blanch són esplèndids.

Slow life

L'art en llenguatge

Orit Kruglanski ens presenta la poesia com un acte de lectura individual, en vers la soledat de la gran ciutat.




Des d'aquest enllaç us incito a jugar a Whereabouts, una lectura condicionada individualment, aquest bell esforç semàntic de la pèrdua del vers...

Una funció mínima en el llenguatge poètic

glapit

esbalç

abaltit

esventar

Una canya i un quadern

Damunt les paraules, com si em pogués apropar a la seva infantesa de set anys, l’escoltava. Escoltava aquell plor desesperat. No em concernia més que estimar-la per ser la meva filla. Aquell petit orgull en forma d’imperatiu ferit havia estat manllevat per una professora de primària. I malgrat aquells sanglots, que sobtadament s’embellien mentre els neguits lliscaven per les seves galtones rosades, hi havia alguna cosa més... il·lusions assetjades per no poder ser la primera.
No sé si el temps l’ajudarà a saber què en aquesta vida no hi ha ni perdedors ni vençuts, però el que sí sé és que les possibles solucions sempre es troben parlant.

Poetes francesos. Aurélie Nemours

La mateixa Aurélie Nemours va dir "A partir d'un cert estat de llibertat, l'art pot existir. I aquesta llibertat no s'obté a través de la raó. La raó és terriblement limitada. Cal arribar a què la llibertat es dirigeixi a l'interior del quadre, ha de ser energia pura i llibertat, i res més, el quadre ha de ser foc... perquè allò a què ens sentim lligats és minúscul".

aquest univers de badies de cercles d'ondes

cet univers de baies de cercles d'ondes
de rotarion de l'onde
de droites à rédoudre
l'incommensurable point de l'architecte
à l'écoute d'un état de veille
emprunter le chemin de ronde
climat de prunelles de paumes et de voix
si l'ont était sans peur
on atteindrait le paradoxe de la nuit
l'endroit de l'apparence
peur de l'herbe peur imaginaire peur impie

Oscil·latori
Traducció d'Anna Montero

Un toc d'humor

Poesies

excés!


Empelto el teu cos nu
de vers exagerat, envermellint
les línies de l’antiga ploma
per un excés de perspectiva,
fins que la bellesa revesteixi
el marc. Aleshores, et faré l’amor,
per complaure’m, i aquest cop,
per un excés d’addicció.

Tanka

Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.