30/11/08

Bocins poètics

Aquesta setmana us enllaço un bocí poètic d’agraïment de mans del poeta RICARD GARCIA en el seu blog.

Gràcies Ricard!


El tanka, la bellesa de la seva forma lírica és el·líptica, com si expulsessis una excitació momentània en una acte conscient de racionalització i amb una simplicitat poètica extrema. Com deia l’americà Ezra Pound “un complex intel·lectual i emocional en un instant del temps”.
Escriure tankes contrau un arriscat compromís perquè la brevetat ha de ser sinònim de densitat per poder deixar la porta oberta als sentits.

5 comentaris:

Margarida Aritzeta ha dit...

per això les bones tanques són tan "plàstiques"

Ricard Garcia ha dit...

Això és el que ens ensenyen els poetes orientals. El vers ha de ser, alhora, volàtil i dens com aquest aire que sura entre les parets del pou, entre la llum i el misteri, difícil a vegades de respirar. No t'ho sembla?

Albert ha dit...

Completament d'acord amb en Ricard, i a més em sembla molt encertat el concepte de "plasticitat" que hi troba la Margarida.

Laura Dalmau ha dit...

Margarida, propietat pròpies ben definides.

Laura Dalmau ha dit...

Ricard, m’agrada aquesta comparativa que fas amb les parets d’un pou, on l’aigua resta a certa alçària i les parets serveixen per tancar un espai de terreny que es respira aire condensat.