De sota les escales la caducitat d’uns sostenidors demana pluja de suor adjectivada amb ganes de gemegar. Darrere un motiu de masturbació, una sobredosi d’individualitat per desendreçar les mans acartonades però ja sentenciades.
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
En la màgia d’aquesta individualitat s’endevina una falta de satisfacció en parella, ànim i valentia per afrontar el plaer sexual que segur no està al teu costat. El corsari
El blogger té l’avantatge de tenir papereres on es pot eliminar un comentari com aquest, de senyals degenerades, de baixos mal cosits i propaganda sexista, però he pensat que seria un clar exemple escrit.
En la màgia d’aquesta individualitat s’endevina una falta de satisfacció en parella, ànim i valentia per afrontar el plaer sexual que segur no està al teu costat. El corsari
Aquest és un blog personal, el blog de Laura Dalmau. I sí, escric poesia eròtica exaltant el llenguatge.
Prefereixo quedar-me amb les paraules del Gabriel Ferrater, sense ser cap justificació, ni molt menys:
“Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge”
És molt trista la falta de satisfacció que s'amaga darrere l'anonimat. Has fet molt bé, Laura, posant en evidència aquest "ningú" que, sens dubte, se sent al·ludit pel teu poema i manifesta les seves pròpies frustracions, a més de la seva incapacitat d'ententre la tendresa i la sensibilitat que pot traspuar, per algú que sí que la tingui, aquesta capacitat, un poema com el que has publicat.
5 comentaris:
En la màgia d’aquesta individualitat s’endevina una falta de satisfacció en parella, ànim i valentia per afrontar el plaer sexual que segur no està al teu costat.
El corsari
Anònim de les 10:18 AM,
El blogger té l’avantatge de tenir papereres on es pot eliminar un comentari com aquest, de senyals degenerades, de baixos mal cosits i propaganda sexista, però he pensat que seria un clar exemple escrit.
En la màgia d’aquesta individualitat s’endevina una falta de satisfacció en parella, ànim i valentia per afrontar el plaer sexual que segur no està al teu costat.
El corsari
Aquest és un blog personal, el blog de Laura Dalmau. I sí, escric poesia eròtica exaltant el llenguatge.
Prefereixo quedar-me amb les paraules del Gabriel Ferrater, sense ser cap justificació, ni molt menys:
“Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge”
És molt trista la falta de satisfacció que s'amaga darrere l'anonimat. Has fet molt bé, Laura, posant en evidència aquest "ningú" que, sens dubte, se sent al·ludit pel teu poema i manifesta les seves pròpies frustracions, a més de la seva incapacitat d'ententre la tendresa i la sensibilitat que pot traspuar, per algú que sí que la tingui, aquesta capacitat, un poema com el que has publicat.
Em trec el barret que una dona forta i valenta com tu parli amb aquesta contudència. És admirable.
Gràcies Albert i Laura!
I com diu Archibald MacLeish sota el nom del meu blog:
Un poema no significa, és.
Publica un comentari a l'entrada