2/7/08

Haver de...

He de... aquest temps verbal que utilitzo massa vegades dins la meva tossuderia plena d’estiu i que expressa la pròpia necessitat física, o més aviat moral.

He d’ordenar papers, poemes, escrits, fins i tot factures. A vegades em pregunto perquè tanquem les bústies amb pany ara que ja no es reben postals... Hem perdut el costum de rebre i de poder tafanejar!



L’estiu és una estació que m’agrada per la calor, pels colors, per la llargària del dia i la flaire del vespre, però em venen ganes de passejar vora la platja i escoltar la fressa del trepitjar la sorra o seure’m en una terrassa de Barcelona sense ser conscient del trànsit, sense voler esbrinar el que diuen els de la taula del costat, i no haver de treballar dins de l’oficina, agraint el sol a la sortida, com un llangardaix, després de restar tot el dia amb l’aire condicionat.

He de...: faré una llista de prioritats oscil·lants, això sí.


Il·lustració: Noemí Villamuza


2 comentaris:

josepmanel ha dit...

L'estiu és per fer un inventari alternatiu, un llarg llistat de coses que saps que ben bé pots deixar de costat davant un bon gelat a una terrassa o davant l'hipnotitzador espill del mar...

Laura Dalmau ha dit...

Sí josepmanel, el bon temps ens porta a la necessitat de relaxar-nos en el no-res, en més d’una ocasió, sense desmerèixer el seu aprofitament...
Gràcies per passar-te pel blog.