Esgarrapes amb els somnis, la il·lusió de quasi set anys. I en l’aire ha quedat la pregunta de l’altre dia, com el vol d’una actitud adulta, en que una nena de tercer et va dir que els regals del Ratolí Pérez els deixaven els pares... entre la veritat i la mentida hi ha la dolçor de la innocència.
Qualsevol nit te’l trobaràs, i aquest cop, entre somnis d’adults... però fins llavors en gaudirem.
Qualsevol nit te’l trobaràs, i aquest cop, entre somnis d’adults... però fins llavors en gaudirem.
Benvingut a casa Ratolí Pérez!
4 comentaris:
Un relat curt, ple d'amor, el més pur dels sentiments. Quan desperti descubrirà allò que tanca la paraula disfressada, que no és una mentida.
Una abraçada
Molt maco el relat.
A mi encara em venen els reis i casa :$
Un petó!
Sí Joan, aquestes paraules disfressades que guarim... fins que el temps ens deixi.
Una abraçada dolça
uribetty,
Ja m’agrada que rere la química, i ple d’exàmens, guardis en un reconet aquests moments d’innocència... no la perdis mai, del tot, no.
;O)
Publica un comentari a l'entrada