29/1/08
Interactuació de la xarxa
Han finalitzat les Jornades de la Catosfera i per poder veure el seu resultat després de parlar de blog o bloc, organització, influència, educació, associacions…
Toni Ibàñez Marc Vidal David Figueres Saül Gordillo Jesús M. Tibau El Llibreter Víctor Pàmies
He estat triada a participar en el llibre ‘Blogs i Literatura’ que editarà Edicions Cossetània
He estat triada a participar en el llibre ‘Blogs i Literatura’ que editarà Edicions Cossetània
28/1/08
Mare
Tinc les mans fredes
de desvetllar-me sense soroll.
Tinc les mans omplertesde la indiferència de fets folls.
M’espanta empassar-me versos
malsegurs, acabats de comprar...
Torno a casa Mare
en una altra estació de tren
plena de fissures, però vorejada
del mateix llenguatge.
25/1/08
Poetes catalans. Quima Jaume.
Em plau la solitud
Em plau la solitud, saber que et veig
en un poema com un cos eteri
que em desvetlla l'amor pel vell misteri
d'allò que posseïm en el somieig.
Si em cal encar la nit per retrobar-te
no em rendiré, perquè l'alè de tu
es tornarà amb la fosca i amb mi u
i no podrà l'albada emportar-te.
Ets el poema que no acabaré,
el dolça neguit que la passió dóna,
ets una flama d'un vell esbarzer.
Lligada com la nit a l'alba et sé,
com el mar inquiet que espera l'ona.
Ets salt mortal que sempre temptaré.
Cadaqués, 1934-1993
22/1/08
21/1/08
Poesies
Un sensació de nosa a la gola
La teva ombra tibada
ha dissolt la pols futura
per les amples converses.
Un patronatge bèl·lic
t’acompanya d’il·lusòries
imatges de saliva sense crits.
Somnis de fulls que voltegen
per l’aire han vençut un dolor:
el meu jo.
La teva ombra tibada
ha dissolt la pols futura
per les amples converses.
Un patronatge bèl·lic
t’acompanya d’il·lusòries
imatges de saliva sense crits.
Somnis de fulls que voltegen
per l’aire han vençut un dolor:
el meu jo.
17/1/08
Poetes catalans. Clementina Arderiu.
Camino ara...
Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em pordrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.
I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.
Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em pordrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.
I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.
El meu petit homenatge per a tu...
De tant en tant, en el transcurs d’una vida, apareix una persona que ocupa catorze anys de la teva vida laboral, aquella que ens passem la major part de la nostra realitat quotidiana.
I ara la ferida s’ha obert, estirant aquells records de coses viscudes que en formen part, com petites pelletes palpables d’una mà exterioritzada.
Avui és l’últim dia que estàs a la vuitena planta d’aquest edifici emblemàtic que mira cap el mar.
I malgrat no combregui amb la teva ideologia, espero caminar per El Masnou pensant i sabent que formes part políticament d’aquest poble que t’estimes. I si estigués empadronada et votaria, i no pas per ser Convergent, ni molt menys, sinó perquè ets una persona amb una condició humana molt valuosa i amb una visió oberta de transformació positiva vers a un poble que respires. "El Masnou: És el meu recorregut vital, des de que vaig néixer."
En unes paraules de Sebastià Alzamora, del pròleg d’un llibre de poesia, deia:
‘No apareix, no consta. No correspon, no toca’
Amb això tan sols et demano que sempre constis dins la meva vida, i aquest cop de la personal.
Pere, et trobaré molt a faltar però no et dic adéu, això mai!
I ara la ferida s’ha obert, estirant aquells records de coses viscudes que en formen part, com petites pelletes palpables d’una mà exterioritzada.
Avui és l’últim dia que estàs a la vuitena planta d’aquest edifici emblemàtic que mira cap el mar.
I malgrat no combregui amb la teva ideologia, espero caminar per El Masnou pensant i sabent que formes part políticament d’aquest poble que t’estimes. I si estigués empadronada et votaria, i no pas per ser Convergent, ni molt menys, sinó perquè ets una persona amb una condició humana molt valuosa i amb una visió oberta de transformació positiva vers a un poble que respires. "El Masnou: És el meu recorregut vital, des de que vaig néixer."
En unes paraules de Sebastià Alzamora, del pròleg d’un llibre de poesia, deia:
Amb això tan sols et demano que sempre constis dins la meva vida, i aquest cop de la personal.
Pere, et trobaré molt a faltar però no et dic adéu, això mai!
15/1/08
Poesies
Vicis afamegats
A prop dorm el meu secret
en veu baixa, rebregat de llençols.
Avanço confosa
A prop dorm el meu secret
en veu baixa, rebregat de llençols.
Avanço confosa
xopes de subtileses. Regalimo,
lasciva, més enllà del diàmetre
dels teus pits, aliens al neguit
de nits obagues de plaer.
I jo amb els sentits miops
sota una tarda d’estiu
cridaré al tacte del teu vestit
damunt les cuixes indòmites,
en tota la puresa del seu acte.
14/1/08
la caixa d'eines
Una llibreria que ha obert les seves portes tàctils al carrer Aragó, 367 de Barcelona, dins un món d’editorials virtuals i blogs literaris.
D’això i més, se’n parlarà a la Jornada de la Catosfera els propers dies 25, 26 i 27 de gener.
la caixa d’eines manté la tasca del llibreter, en aquest cas llibretera, la Maria, envoltada de prestatgeries de fusta i portades plenes de somnis aliens.
Una llibreria per perdre’s per la secció infantil i juvenil. Un recull d’editorials petites, de dibuixos exquisits de mirar sense presa en el sofà de pell negre per delectar-se, tot ordenat per edats.
D’això i més, se’n parlarà a la Jornada de la Catosfera els propers dies 25, 26 i 27 de gener.
la caixa d’eines manté la tasca del llibreter, en aquest cas llibretera, la Maria, envoltada de prestatgeries de fusta i portades plenes de somnis aliens.
Una llibreria per perdre’s per la secció infantil i juvenil. Un recull d’editorials petites, de dibuixos exquisits de mirar sense presa en el sofà de pell negre per delectar-se, tot ordenat per edats.
9/1/08
Poetes catalans. Joan-Elies Adell.
Un recomano una lectura PISTES FALSES de Joan-Elies Adell. Un poemari que em supera per la seva bellesa.
...una conversa gairebé obligada sobre les lesions que la memòria sempre infligeix...
SEMPRE arriben alguns moments
de calma, més certs que no pas
un somni, en què raonar
el dolor també significa
voler aprendre més coses
sobre els altres. Tot queda
infectat d'una estranya
lluminositat, momentània,
capaç de trencar el cercle
de la indulgència, com l'esquinç
brut d'un desordre deslliurat
a traves. Provoca el despreniment.
...una conversa gairebé obligada sobre les lesions que la memòria sempre infligeix...
SEMPRE arriben alguns moments
de calma, més certs que no pas
un somni, en què raonar
el dolor també significa
voler aprendre més coses
sobre els altres. Tot queda
infectat d'una estranya
lluminositat, momentània,
capaç de trencar el cercle
de la indulgència, com l'esquinç
brut d'un desordre deslliurat
a traves. Provoca el despreniment.
Per si ho arribessis a llegir: Joan-Elies, gràcies pels gargots versejats de tinta negra i saber abstraure’m del voltant d’un bar, amb calma, rere una bellesa 'primària' d'arquitectura poètica.
Poetes catalans. Marc Masdeu.
MARC MASDEU. Els Escalfadors. 2004.
La competició original
La competició no era entre ella i jo...
(l'agressió brusent de la intel·ligència
escantonada a cops de peu
procedia a esculpir altres fantasmes:
s'imposava la variable invariable,
els terminis vençuts,
l'almoina estèril,
el silenci cornut.)
La competició érem ella i jo,
no podia existir sense nosaltres;
com gairebé res. Perquè no som més
que el punt i seguit després de la mort
que es reprodueix a cada desig
impossible perquè sí.
La competició original
La competició no era entre ella i jo...
(l'agressió brusent de la intel·ligència
escantonada a cops de peu
procedia a esculpir altres fantasmes:
s'imposava la variable invariable,
els terminis vençuts,
l'almoina estèril,
el silenci cornut.)
La competició érem ella i jo,
no podia existir sense nosaltres;
com gairebé res. Perquè no som més
que el punt i seguit després de la mort
que es reprodueix a cada desig
impossible perquè sí.
8/1/08
eròtica
Un cop els llums de Nadal s’han desat a l’altell, he començat a enllaçar versos eròtics…
Tinc un desfici imaginari, tinc que reconeixeu, he deixat de censurar la vergonya i l’he escampada per fulls, això sí, amb lletra petita i escrita a mà amb retolador negre. El plaer d’escriure a mà em fa descobrir les rimes ben sonants sota el meu mirall.
Tinc un desfici imaginari, tinc que reconeixeu, he deixat de censurar la vergonya i l’he escampada per fulls, això sí, amb lletra petita i escrita a mà amb retolador negre. El plaer d’escriure a mà em fa descobrir les rimes ben sonants sota el meu mirall.
I, per fi, hi ha les mans
damunt la suor imaginària
nua de vergonya, entre cames.
7/1/08
POEMES DE FAMÍLIA
Divendres 11, a les 19:30h
La Sala d’Actes de la Casa Elizalde de Barcelona
La Sala d’Actes de la Casa Elizalde de Barcelona
(c. València, 302)
Veniu a sentir llegir poesia escrita!
Recital de música i poesia sobre la família a càrrec de depoètica.
Veniu a sentir llegir poesia escrita!
Recital de música i poesia sobre la família a càrrec de depoètica.
Amb la presència d’un grup de consumidors de poesia (Laura Dalmau) que hem col·laborat amb la coordinació d’Adriana Ferran Pardines.
4/1/08
Carta al Reis Mags
S'acosta la Nit de Reis, on es farà realitat la màgia dels infants. Moments de placidesa en què tot s'agombola, xiuxiuejant innocència.
Com m'agradaria creure en l'il·lusió i flairar el seu cos femení, somiador?
Prop de la finestra, a puntetes, el temps se m'ha endut mossecs de bells somnis fidels... Puc descarregar-me llibres de poesia i pel·lícules de personatges famolencs, saviesa i somnis escrits, fins i tot companyia per la carn d'olla... però quan els dies siguin caducats qui clickarà els meus somnis perduts?
1/1/08
Bon...
Any 2008
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló
Dins l'esfera del temps
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló
Dins l'esfera del temps
Subscriure's a:
Missatges (Atom)