...una conversa gairebé obligada sobre les lesions que la memòria sempre infligeix...
SEMPRE arriben alguns moments
de calma, més certs que no pas
un somni, en què raonar
el dolor també significa
voler aprendre més coses
sobre els altres. Tot queda
infectat d'una estranya
lluminositat, momentània,
capaç de trencar el cercle
de la indulgència, com l'esquinç
brut d'un desordre deslliurat
a traves. Provoca el despreniment.
Per si ho arribessis a llegir: Joan-Elies, gràcies pels gargots versejats de tinta negra i saber abstraure’m del voltant d’un bar, amb calma, rere una bellesa 'primària' d'arquitectura poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada