17/1/08

Poetes catalans. Clementina Arderiu.

Camino ara...

Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em pordrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.
I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

caminar, donar, cercar, sentir, despertar... bonics verbs que cal conjugar cada dia.

Laura Dalmau ha dit...

Jesús M,
Una poesia planera, directa... amb un nom propi i una força expressiva versejada deliciosa de llegir.
Gràcies per passejar per la pàgina.
Laura