Camino ara...
Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em pordrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.
I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.
2 comentaris:
caminar, donar, cercar, sentir, despertar... bonics verbs que cal conjugar cada dia.
Jesús M,
Una poesia planera, directa... amb un nom propi i una força expressiva versejada deliciosa de llegir.
Gràcies per passejar per la pàgina.
Laura
Publica un comentari a l'entrada