Les llàgrimes
són ocells imperfectes,
orfes
d'ossos i cera.
Deien:
fins i tot el sol passa, no et preocupis.
Deien:
ningú s'adona de l'hora exacta en què s'adorm.
Has de tenir pietat del temps,
seguien,
amb un somriure lent
curtint la pell.
I els batecs es perdien
a fora,
al concert de la terra
dins de les seves pupil·les líquides
desaprofitades.
Les llàgrimes
són camins obligats,
dictadors
de creus
i focs.
Violacions (2010), Lucia Pietrelli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada