13/1/10

Poetes catalans. Josep M. Ripoll

Verds

Així com quan, colgats en la natura,
xuclem els verds als ulls amb l'avidesa
dels qui respirem gris i somniem roig
i el blau ens és només teló de fons,
i en xuclar els verds sabem com de pobra és la llengua
que no és capaç de dir-ne tots els tons
perquè hi ha verds d'un fort reguts de menta
i verds del clar dels sons del clarinet
i apagats verds de pols que no s'aixeca
i verds d'un fosc de vent que es gronxa lent,
em passa a mi, que la vida m'assalta
amb els tons inconcrets de tants matisos
que no els sabria dir, però sé lluny
del sí segur i el no rotund, tan monocroms,
de molt i el poc i del calent i el fred,
perquè enllà dels colors es despleguen els tons
que ens tenyeixen els dies. No voldria
repetir els noms del roig, el groc, el bla, i el sí cantar
la paleta del temps que ens els barreja,
els tons dels diferents verds de la natura
que ens tornen aigualides les paraules.
Dir
Proa, 2009

2 comentaris:

Sònia Moll ha dit...

Admirat Josep Maria. Gràcies per compartir-ho.

Una troballa, també el teu blog.

Una abraçada,

Sònia

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies per la teva visita Sónia. Una forta abraçada