Tenim el risc d'oblidar i aquest oblit -a banda dels continguts que es puguin perdre- significaria que, parlant en termes humans, ens privaríem d'una dimensió: la de la profunditat en l'existència humana, perquè la memòria i la profunditat són una mateixa cosa, o millor dit, l'home no pot aconseguir la profunditat si no és a través del record.
Hannah Arendt. (1961) Entre el passat i el futur.
2 comentaris:
L'oblit tot ho esborra, excepte una cosa molt important: "els teus". Aquests són els que marquen el més profund; per tant, són els dipositaris dels records de qui oblida, en un acte d'amor i tendresa que aconsegueix mantenir en ells la memòria perduda.
Gràcies pel teu comentari Pilar. Em quedo amb una frase bellíssima que has dit per poder matissar-la amb les mans obertes: Els dispositaris dels records de qui oblida.
Publica un comentari a l'entrada