DISTÀNCIES
De vegades, es queda parada,
quieta en un racó de la memòria,
com regirant-se,
cercant algun sentit perdut
o la innocència dels sentits.
Te la mires espantat
que et sigui tan impenetrable,
que pugueu, amants
de bat a bat, ser-vos llunyans,
i allargues una instintiva mà
cap als cabells o la cintura,
com un timbre.
Se't gira lleu,
llavors, una fracció d'instant,
sens dir res, però la humitat
dels ulls i la baralla
dels llavis amb el rictus et fan veure
que, malgrat tot l'amor del món,
de vegades no esteu més junts
que aquells a qui aparella un bitllet
d'autobús o una cadira lliure en un bar ple.
Distàncies. Poesia 3 i 4, 1981
5 comentaris:
Ja no escrius poesia eròtica la trobem a faltar? ànims ens feies gaudir...
Anònim tota la poesia és per gaudir, sobretot si ve d'un mestre com en Pere Rovira
Hola,
m´ha agradat trobar-me el poema Distàncies.
D´en Pere Rovira vaig llegir l´excel.lent novel.la L´amor boig, ed. Proa. Premi Ciutat de Barcelona.
El llenguatge poètic i enriquidor, com la mateixa poesia.
Imma C.
Bona proposta Imma!
Bon poema, no? I és tan cert, el que diu. De vegades espanta, eixa distància. Però és momentània, en gent que s'estima.
Publica un comentari a l'entrada