CARRER A CRACÒVIA
Enmig del Renaixement, com si no fos una sola idea.
Els rètols, els passejants, enmig d'edificis que silencien
la història, o els ulls que no la volen veure, com l'infern
en una americana que hem deixat abandonada a l'armari.
Uns ulls de passió, aquesta sí que no s'amaga, es mostra
com un producte sempre nou en la fira del xarlatà.
Els ulls s'adapten, no agafen els tons dels edificis,
d'aquest Renaixement que ja no és cap idea.
No hereten el pensament que s'ha perdut entre
la multitud, en un capsa mig oberta en l'àtic
d'un d'aquests edificis. Tan sols conserven els tòpics,
que es perpetuen, aquests sí, amb lleis hereditàries.
I és això l'única que queda d'aquests edificis, tres
pisos que s'alcen i l'àtic, dels sostres a dues aigües
perquè hi caigui la neu en què s'ha convertit
un mal record, com la mà que escorcolla l'infern,
la passió d'uns ulls que amb pressa es passegen
enmig d'altres ulls. Deixant enrere qualsevol idea.
perquè la ciutat és sempre la mateixa. Xavier Farré. Papers de Versàlia, Núm. Walden
Primavera 2009
30/8/10
27/8/10
Poesia
En un escrit notarial
L’últim full d’aire
despullat de camises
entre el jo i el setge,
com voluntats de cendra
massa a prop de les venes.*
26/8/10
Mundar
CIFRAS
Las gotas en la mesa
no son lágrimas. El solazo
las evapora al otro lado
de la tela que tejemos con
alguna desesperación. ¿Qué pasa
en estas tierras sin oír? El mar
en los dedos parece
un mineral que no se queda, una
hermana que fallece en
la mitad del corazón o la mañana
sin huellas que se va
a lo que enciende el sufrimiento.
Hay que estar atento a
las señales que fabrican
su propia sombra. Crecen
los pájaros detrás. Oír,
oír el río que pasa
cada alma que pasa
encima de la sopa de
letras del hueso.
Juan Gelman. (2008) Mundar. Visor Poesía
Las gotas en la mesa
no son lágrimas. El solazo
las evapora al otro lado
de la tela que tejemos con
alguna desesperación. ¿Qué pasa
en estas tierras sin oír? El mar
en los dedos parece
un mineral que no se queda, una
hermana que fallece en
la mitad del corazón o la mañana
sin huellas que se va
a lo que enciende el sufrimiento.
Hay que estar atento a
las señales que fabrican
su propia sombra. Crecen
los pájaros detrás. Oír,
oír el río que pasa
cada alma que pasa
encima de la sopa de
letras del hueso.
Juan Gelman. (2008) Mundar. Visor Poesía
25/8/10
Homenatge a Màrius Torres
Homenatge a Màrius Torres: la veu i la paraula Xavier Ribalta canta Màrius Torres amb motiu de la celebració del centenari del naixement del poeta.
A las 21.00 h a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona
23/8/10
21/8/10
20/8/10
Divendres, 20 d'agost
En el carrer Joan Blanques de Dalt hi ha Màgia amb la Companyia Xicana (Laura Muñoz i Anna Montserrat).
Des de l’any 2002 imparteixen la disciplina de trapezi i acrobàcia a l’escola de circ “Quina Gracia” ubicada en la Vila de Gracia de Barcelona.
A les 18:00h...
19/8/10
Dijous, 19 d'agost
foto
A les 11:30h jocs infantils en el carrer Mozart... així podreu jugar entre singulars extraterrestres de color verd.
A les 11:30h jocs infantils en el carrer Mozart... així podreu jugar entre singulars extraterrestres de color verd.
18/8/10
Dimecres, 18 d’agost
Concert de gospel i swing amb The Swinging Singers
Lloc: plaça del Diamant
22:00h
17/8/10
16/8/10
Dilluns, 16 d'agost
Plaça de la paraula
A les tardes,
18:30h a 20:15 h- Parauletes!
18:30h- Els Tallers amb la Sra. Paperina. La Sra. Paperina i els seus tallers de paraules del món acompanyats per un espectacle de narració.
Amb el Taller de la liana dels contes penjareu i coneixereu paraules africanes; a partir de la tècnica de l'origami i del teatre "kamishibai" descobrireu paraules asiàtiques; amb la figura del "payador" i de jocs de tirallongues aprendreu mots llatinoamericans, amb "boomerang literari" fareu volar paraules del Pacífic, etc.
19:15h Narracions. Avui Una ciutat de conte, amb Carme González.
22:30h a 01:00h Chill out de la paraula. Un espectacle cada nit que combinarà paraules, sons, melodies i altres sorpreses. Un espai on a més, us invitarem a intercanviar una lectura per un sorbet. Presentat per Rubén Mártínes.
Lectura de relats d’autor/a (22:30h): Avui Orient Llunyà. Lectura de La muntanya de l'ànima, de Gao Xingjian, a càrrec de Nausicaa Bonnín, actiu.
Petits espectacles de paraula i música (23:00h); Un relat per un sorbet! (00:00h); Un pensament per acabar la nit... (00:50h)
Lloc: Plaça Revolució
15/8/10
Festa Major de Gràcia
... a les 8:00h del matí ens despertaran les traques de colors.
Gràcia es desperta per a la Festa Major!
A la Fundació de la Festa Major de Gràcia (c/Igualada, 10) es presenta l’Exposició d’una selecció d’obres del XVII Concurs del Cartell de la Festa Major de Gràcia
12/8/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Encara que l’enquesta del Independent de Gràcia va sortir escollit el millor gelat en el Curuba de la Plaça de la Vil·la, jo us recomano que aquest estiu no deixeu de passar a gelatejar per Bellamia de la Plaça de la Virreina... gustos de canyella, tiramisú, mascarpone...11/8/10
Dimecres d'agost
A l’agost trepitjo sorra però no me l’espolso. No em fa basarda. És com notar les incongruències quotidianes sota els peus.
Ben mirat, és dolç saber que estic alçada – a un metre seixanta-nou- per una parestèsia perfectament natural.
Aviat plourà música pel carrer i la gent no sospitarà que les paraules suren com el pol·len a la primavera.
Aviat plourà música pel carrer i la gent no sospitarà que les paraules suren com el pol·len a la primavera.
9/8/10
Poetes catalans. Jordi Llavina
CEGUESA
El cec llegeix amb la punta dels dits.
Ho fa passant la pell damunt la pell
gravada de les pàgines.
Com Goethe,
jo ara voldria comptar hexàmetres
damunt l'esquena de la meva amant.
Ser cos que escriu amb la punta dels dits.
Tornar a sentir un cop més
el seu cos despullat.
El pit, la boca, el cul,
la pell esborronada,
aquelles cames plenes
i els cabells que no pesen, arrissats.
Però ella ja no hi és, i jo no hi veig.
Quina despulla, el cos, quan no s'estima!
Fa com la mà del cec,
que, en una plana llisa, ignora,
primer, i després
s'enyora.
Jordi Llavina. (2007) Diari d'un setembrista. Bromera Poesia
El cec llegeix amb la punta dels dits.
Ho fa passant la pell damunt la pell
gravada de les pàgines.
Com Goethe,
jo ara voldria comptar hexàmetres
damunt l'esquena de la meva amant.
Ser cos que escriu amb la punta dels dits.
Tornar a sentir un cop més
el seu cos despullat.
El pit, la boca, el cul,
la pell esborronada,
aquelles cames plenes
i els cabells que no pesen, arrissats.
Però ella ja no hi és, i jo no hi veig.
Quina despulla, el cos, quan no s'estima!
Fa com la mà del cec,
que, en una plana llisa, ignora,
primer, i després
s'enyora.
Jordi Llavina. (2007) Diari d'un setembrista. Bromera Poesia
6/8/10
Today
Avui és un dia de preguntes sense respostes.
El somni es repeteix fidel reviscolant la teva imatge. Escric als marges del paper com si se’m fonguessin els noms que compartíem, ara que ja ningú me’ls recorda ni m’explica històries de quan era petita. I jo em pregunto si no se’m distorsionarà el teu somriure en els calaixos de la memòria...
5/8/10
Dijous a la Vila de Gràcia
Gràcia comença a treure els carrers...
La setmana que ve esdevé la Festa Gran de la Vila (15 al 21 d'agost).
El carrer Verdi conté una escenografia que es desprèn d’un proverbi manllevat dels indis Cree que coronarà el carrer i que diu així: “només després que l’últim arbre hagi estat tallat; només després que l’últim riu hagi estat enverinat; només després que l’últim peix hagi estat capturat; només llavors entendràs que els diners no es poden menjar”.
El carrer Verdi conté una escenografia que es desprèn d’un proverbi manllevat dels indis Cree que coronarà el carrer i que diu així: “només després que l’últim arbre hagi estat tallat; només després que l’últim riu hagi estat enverinat; només després que l’últim peix hagi estat capturat; només llavors entendràs que els diners no es poden menjar”.
Foto: c/Verdi
3/8/10
Voltes
Donaré voltes per les indiferències de la paret i m’endinsaré en el silenci del somriure o potser m’estiraré al llit sense fer soroll amb els braços oberts imaginant per no rumiar. Els colors són bons aliats de la imaginació com la llum que entra a mitja tarda per l’habitació; els llibres són a la seva esquena, sense entendre el perquè se li esborren les lletres. Sí, un dia seré aquí, amb les portades desdibuixades per la claror filtrada.
1/8/10
Miquel Àngel Riera
VI
No em sap greu d'estimar-te per la dreta
ni veure-ho tot tan clar que em sigui estranya
l'elegància fondal d'anar a palpentes
i fer-ne del trobar-te una engrunada,
com si tot no fos llis i l'envestida
no tengués la sintaxi arrenglerada.
Per paga, et comptes amb els dits, sense erro,
i dus arrambadors a cada banda
i cap al teu recer amb tall de finestra
no hi duen viaranys, sí camins amples.
Sols em sap greu avui en què voldria
jugar a ser un poc pervers i embiaiaxar-te.
miquelàngelriera. (2005) ObraPoèticaCompleta. edicions del salobre
No em sap greu d'estimar-te per la dreta
ni veure-ho tot tan clar que em sigui estranya
l'elegància fondal d'anar a palpentes
i fer-ne del trobar-te una engrunada,
com si tot no fos llis i l'envestida
no tengués la sintaxi arrenglerada.
Per paga, et comptes amb els dits, sense erro,
i dus arrambadors a cada banda
i cap al teu recer amb tall de finestra
no hi duen viaranys, sí camins amples.
Sols em sap greu avui en què voldria
jugar a ser un poc pervers i embiaiaxar-te.
miquelàngelriera. (2005) ObraPoèticaCompleta. edicions del salobre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)