30/8/10

Papers de Versàlia

CARRER A CRACÒVIA

Enmig del Renaixement, com si no fos una sola idea.
Els rètols, els passejants, enmig d'edificis que silencien
la història, o els ulls que no la volen veure, com l'infern
en una americana que hem deixat abandonada a l'armari.
Uns ulls de passió, aquesta sí que no s'amaga, es mostra
com un producte sempre nou en la fira del xarlatà.

Els ulls s'adapten, no agafen els tons dels edificis,
d'aquest Renaixement que ja no és cap idea.
No hereten el pensament que s'ha perdut entre
la multitud, en un capsa mig oberta en l'àtic
d'un d'aquests edificis. Tan sols conserven els tòpics,
que es perpetuen, aquests sí, amb lleis hereditàries.

I és això l'única que queda d'aquests edificis, tres
pisos que s'alcen i l'àtic, dels sostres a dues aigües
perquè hi caigui la neu en què s'ha convertit
un mal record, com la mà que escorcolla l'infern,
la passió d'uns ulls que amb pressa es passegen
enmig d'altres ulls. Deixant enrere qualsevol idea.




perquè la ciutat és sempre la mateixa. Xavier Farré. Papers de Versàlia, Núm. Walden
Primavera 2009

2 comentaris:

Xavier Farré ha dit...

Hola, Laura,
moltíssimes gràcies per penjar el poema, quina sorpresa! M'ha fet molta il·lusió. Espero que la tornada a l'activitat ja normal després de les vacances sigui molt fructífera. Una abraçada,
Xavi

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies a tu Xavi! La bona poesia ha de sortir de les llibreries. Una abraçada