27/4/09

Reflexions de Sant Jordi

Unes preguntes del filòsof francès Michel Foucault per reflexionar en aquests dies:


“Però suposem que ens les havíem amb un autor: És que tot allò que ha escrit o dit, tot allò que ha deixat al seu darrera forma part de la seva obra? Problema ensems teòric o tècnic. Quan hom endega la publicació de les obres de Nietzsche, per exemple, on li cal parar? Cal publicar-ho tot, naturalment, però, què vol dir aquest «tot»? Tot allò que el mateix Nietzsche va publicar, és clar. Els esborranys de les seves obres? Evidentment. Els projectes d’aforismes? Sí. Els esborralls també, les notes al peu dels quaderns? Sí.
Però, i quan a l’interior d’un quadern ple d’aforismes trobem una referència, la indicació d’una citació o d’una adreça, un compte de bugaderia: és una obra o no és una obra? Però per què no? I així indefinidament.
Com podem definir una obra d’entre els milions de traces deixades per una persona després de la mort?
“Els Marges” 27/27/29 1983 pàgs. 205-220. Michael Foucault.

4 comentaris:

Cesc Fortuny i Fabré ha dit...

Molt interessant, m'ha fet pensar en tot el que es va publicar de Kafka.

Laura Dalmau ha dit...

Cesc, Michel Foucault és un filòsof força interessant per descobrir. Em manca llegir la seva obra Les paraules i les coses

Albert ha dit...

Tanmateix, és difícil estar del tot d'acord amb Michel Foucault quan fa aquestes afirmacions. L'autor té el dret de triar allò que vol que es publiqui, i si després de la seva mort apareixen textos inèdits, qui es pot atorgar el dret de fer-los públics? Ens trobem en els límits del purisme, aquells límits que separen l'autenticitat de la gosadia, el respecte de la irresponsabilitat. Quan l'"altre" envaeix un terreny que no li pertany, esdevé un usurpador?
Definir una obra pot ser tan subjectiu com fer-ne la tria.
En Cesc, però, te raó: sense la tasca que va fer Max Brod (ignorant la voluntat de Kafka, que volia que els seus manuscrits fossin destruïts), el gran escriptor de Praga potser seria, a hores d'ara, un gran desconegut i la seva obra s'hauria convertit en fum i cendres. Una part d'aquesta obra encara és inèdita, amagada en algun lloc d'Israel... Però existeix.
La relativitat és una de les nostres grans contradiccions.

Frelises frelises@netscape.net ha dit...

Quan la vida es desfà davant el nostre últim alè, tot desprès és possible. Per això crec que s'ha de ser curós i no publicar tot el que surt dels nostres caps. En vida tenim el control malgrat que es tan difícil triar que de vegades suposo que vols exterioritzar tot.
Desprès tot és aleatori.

Crec.
Interessant el teu bloc , felicitats.