14/1/09

Tanka



Sense cap pressa
el proper bes de l'alba
(l'alba de plata)
l'esperaré sota el cel
amb un silenci fidel.



6 comentaris:

qui sap si... ha dit...

Quan l’argentada alba
doni pas al rogent cel,
en aquesta matinada fresca,
potser gebrada,
hi haurà més gent
que esperi l’òscul del cel,
però el meu serà un bes
lleuger de pes,
amb regust de mel,
i aquest meu cel,
amor ets tu.

Cèlia ha dit...

Una preciosa tanka, esperant un nou dia...

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Cèlia, sota l'alba de plata...

Laura Dalmau ha dit...

qui sap si, és gratificant veure com la poesia porta poesia!

qui sap si... ha dit...

Qui em dirà les paraules com tu?
Sap el cor que ningú
si, el teu retrat
és màgic i em farà reso,
gratificant alhora l’absència,
veure cada cop els teus ulls
com em recorden
la paraula i el vers,
poesia, la nostra mirada,
porta amagada
poesia!

Arsèguel ha dit...

I esperant, m'abraçarà un instant i als dos deixarem escapar un somriure en les mirades.

Arsèguel