no...
No. No malversis,
no esborris les paraules
d’antigues nafres.
La llum abaixa l’ordre
en el fons del corredor.
Seré lluny de tu
mentre els cucs s’emprovaran
els barrets del temps.
No. No malversis,
no esborris les paraules
d’antigues nafres.
La llum abaixa l’ordre
en el fons del corredor.
Seré lluny de tu
mentre els cucs s’emprovaran
els barrets del temps.
4 comentaris:
Quina força té aquest poema ple d'imatges. Dues parts, dos maneres d'expressar la negació i, malgrat allunyar-se fins a la mort, un bon sentit de l'humor!
Sento el rosec dels cucs i el forat del temps... És impressionant la imatge que has construït als tres darrers versos, contundent i absoluta, no hi falta res ni hi sobra res tampoc, poesia de pedra picada.
cucs i nafres, uf, et veig una mica trista. Petons
Cèlia, un tanka acompanyat d’un haikú irònic en referència a la mort, com dius tu, dues maneres d’expressar tot allò que esdevé respecte.
Ricard, gràcies per l’elogi. És tot un gaudi jugar amb els tankes i esprémer aquest forat del temps.
No estic trista jesús m., malgrat detesti aquest temps i temperatura... ‘La Poesia no significa, és’
;O)
Publica un comentari a l'entrada