És autora dels poemaris polsim de lluna (1983), arbres de l’exili (1988), la meitat fosca (1994), com si tornés d’enlloc (1999), serenitat de cercles (2004), el pes de la llum (2006).
Encapçala i traça els versos en minúscules, poemes curts que esdevenen tàctils; ultrapassen qualsevol propòsit primer en una autèntica creació poètica.
coronació
I
potser per assolir el cim
no has de badar massa.
potser has de desar dins els ulls
la imatge eterna de la neu
i la filigrana del gel
sobre la pedra eixuta.
II
fer per no oblidar,
l’efímera transparència de l’aire
que un instant tremola
sobre la vall plena de somnis
i el fràgil vol d’un insecte d’or
que sobre una prímula proclama
el pas breu de la primavera.
2 comentaris:
A mi també em va agradar molt 'El pes de la llum' de l'Anna Montero. Sobretot alguns versos com els tres darrers del poema 'de la mirada':
"[...]
només llum i la mà que la traça
i l'esguard que la ressegueix
de silenci en silenci."
Jo també el recomano molt aquest llibre. Salutacions!
Una poetessa per recomanar Ricard!
Publica un comentari a l'entrada