Fa una setmana que el sol surt mandrós com si el mar s’alcés en una hora ataronjada. Jo crec que no vol despendre’s d’aquest estiu de dies llargs.Et venen ganes de mandrejar, com ell, entre pàgines de poesia llegint en Jordi Llavina amb llums de caves.L’autor ha publicat el seu últim llibre NINGU HA ESCOMBRAT LES FULLES (Ara Llibres, 2008), contes d’un poeta. Us deixo un post del Ricard Garcia sobre aquest llibre de contes.
EL GLAÇ
Hi ha aquella part de tu
en què el glaç pot durar
ben bé fins al migdia.
De vegades, segons
com bufa el vent o pinta
el dia, no s’acaba
de fondre en la intempèrie
de l’obaga de l’ànima,
en els sembrats de l’ombra,
i l’aigua d’una matinada
troba en el vidre no desfet
una prima estructura,
un agafall lleuger.
A mesura que es glaça,
l’aigua recent enclou
la forma vella i fa
més gran el glaç, així
com la terra, dins l’ombra, colga
una àmfora i en protegeix el cos
amb una crosta espessa i verrucosa.
Al bo de juliol,
la tomaquera enfiladissa
es va agafant, per tal de créixer,
a uns esquelets de canya
plantats ben drets
en la terra tova de l’hort.
I la mà de l’amant,
com un parany, es tanca,
en el son, sota la presa indefensa
del pit nu de la noia
-quan la pell adormida de la mà,
havent fins l’endemà suspès el tacte,
encara ni tan sols pressent el glaç
en el tou pres de la carn que respira.
Jordi Llavina
La corda del gronxador. Proa.
5 comentaris:
Gràcies per aquesta proposta tan atraient de llegir els contes que ha publicat fa poc en Jordi Llavina. Gràcies també pel poema que segueix la proposta, molt adient, diria (ja m'entens!), només modificant el tercer vers: "ben be tota la vida". I és que, al cap i a la fi, som la nostra circumstància i poca cosa més (i això ja és molt!). L'important és que sapiguem sonar-li sentit al que som...
Sí Albert, és un poema fora de lloc. M’atreviria a dir que és un dels millors que he llegit ltimament. Aquests versos es dicten uns rere als altres, conformant un sentit global, el del poema en si. Brutal!
Després d'una saludable desconnexió de teclats i pantalles, he tornat a engegar la màquina. Ja he vist que tu no pares. Gràcies per l'enllaç. Una abraçada!
Ricard,
Me n’alegro que Castells de Cartes torni de vacances amb bona poesia.
Una abraçada!
Bé, a mi no em queda sinó agrair que dos poetes com tu, Laura, i en Ricard, hàgiu llegit els meus llibres. Que us agradin, ja és tot un privilegi. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada