He inventat aquest dietari d’agost per què la pols no se’m mengi la solitud, com les llibretes de tapes negres d’en Ricard Garcia.
Aquest semestre passat vaig tornar a estudiar francès, d’ençà aquell aprenentatge a l’Institut del El Masnou (prop del Bell Resguard); ara I.E.S. Mediterrània, ja ha celebrat els seus 30 anys.
En aquelles aules de quaranta alumnes vaig deixar el professor de literatura castellana que em va ensenyar a estimar la poesia, en Miguel González. Una persona que encara recordo, molt vigent a la meva memòria, amb aquell llibre que em va regalar de Jaime Gil de Biedma.
En record seu, ja jubilat fa quatre anys, deixo aquest poema:
Todo es igual, parece
que no fue ayer. Y este sabor nostálgico,
que los silencios ponen en la boca,
posiblemente induce a equivocarnos.
En nuestros sentimientos. Pero no
sin alguna reserva, porque por debajo
algo tira más fuerte y es (para decirlo
quizá de un modo menos inexacto)
Difícil recordar que nos queremos,
si no es con cierta imprecisión, y el sábado,
que es hoy, queda tan cerca
de ayer a última hora y de pasado
mañana
por la mañana…
Jaime Gil de Biedma
L’octubre m’espera un nou començament escolar, inicio la carrera de Filologia Catalana per la UOC.
2 comentaris:
Aquest dietari promet molt. L'aniré seguint.
Bona tornada de vacances, Laura!
Gràcies Teresa! Me n’alegro que m’acompanyis en aquest agost blogaire.
Publica un comentari a l'entrada